Sortim de Cal Rosal travessant el Llobregat pel pont nou
d’Ornius, agafem un camí que de seguida deixem per agafar un sender que
s’enfila fort cap a les Roques dels Escalirons, el fort pendent, la grava i
algun graó fa que s’hagi d’empènyer algun tram, després millora i en podem
gaudir damunt de la bici, arribem a una pista que amb algun tram
formigonat i generalment pujant ens
porta fins a Berga.
Travessem Berga per anar a buscar la carretera que baixa
fins al pont de Pedret on agafem la via verda de Pedret que va baixant a la
vora del Llobregat, passem un túnel curt que te la mida justa per no necessitar
llum, a l’altre banda passem un pont que travessa el riu i ara seguim avall per
la riba dreta, aviat deixem la pista per agafar-ne una que marxa cap a la dreta
i que s’enfila fort paral·lel al torrent de Bossons, passem un parell de fonts,
la dels Rucs i la de Bossoms, el camí te fors pendents i no para de pujar fins
a la collada de Mascaró, a partir d’aquí fins al Mascaró ens queda un curt tram
amb pendent suau, bones vistes cap a la Serra de Queralt, Cogulló d’Estela, Roc
d’Auró, Rasos de Peguera, Serra d’Ensija.
Del mas enrunat baixem una mica fins a la Collada de la Creu
i comencem a pujar per una pista deixant a la dreta la que baixa cap a la riera
de la Portella, la pista que seguim, amb força grava grossa, te un primer tram
de dures rampes que ens dona una treva curta per tornar a encarar un seguit de
tirapits que ens portem a uns plans on veiem al fons Sant Miquel de les Canals,
esglesiola romànica, on hi arribem de
pla per un camí gairebé desdibuixat per la gespa, l’entorn es preciós i les
vistes amb més alçada que al Mascaró, s’amplien al Cadí, la Serra del Catllaràs
i si mirem cap a l’altre cantó el serrat de les Tombes.
Marxem pel camí que hem pujat cap a un quilòmetre fins a una
cruïlla on deixem el camí que ens tornaria al mascaró i tombem a l’esquerra
fent unes baixades amb forts pendents amb molts còdols que fa baixar amb força
tensió, arribem a Corrúbies, un altre casa enrunada, i seguim amb la mateixa
tònica fins arribar a la riera de la Portella que travessem a gual, la pista
segueix la riba esquerra de la riera sense gaire pendent, la tornem a travessar
a gual i seguint amb el mateix pendent,llevat d’un últim repetjó, arribem a
Sant Pere de la Portella.
Agafem el camí de la Quar a la Portella, que està
enquitranat, i el seguim cap a dos quilòmetres fins que arribem al coll de la
Creu de Jovell, acabem la constant pujada i ara el camí es més planer un parell
més de quilòmetres per tornar a augmentar-ne el pendent durant un parell més i
arribar al coll de la Baumeta , la pista segueix l’obaga del serrat de les Tombes baixant
lleugerament al inici i pujant fins a mig serrat on arribem a uns 1050 metres
d’altitud fent el sostre del dia i baixar amb suau pendent a Campdeparets, com
que queda al mig d’un coll te vistes esplèndides a banda i banda.
De Campdeparets agafem una pista que baixa molt directe al
rec de la Riba, passant per sota el serrat Roig, son uns sis quilometres de
baixada rapida, cinc per pista bona i l’últim per pista asfaltada, arribem al
cobert del Campament i travessem el rec pel pont del mateix nom i seguint un
camí de roderes pugem suaument fins a Olvan, travessem el poble i agafem la
carretera que va cap a Cal Rosal que deixem abans d’arribar al coll d’Olvan
trencant a l’esquerra per una pista que segueix pujant fins una mica més enllà
de la Bauma i comencem a baixar suaument voltejant el serrat del Maquis i
passant pel costat de Ferreres on el camí esta enquitranat i baixa fins a tocar
la C-16 on fem una llarga marrada per anar a creuar-la per sota i després per un voral de l’antiga carretera
de Berga arribem de pla a Cal Rosal.
El recorregut
El perfil
La traça del GPS de la ruta "Cal Rosal-Berga-Sant Miquel de les Canals-Sant Pere de la Portella-Campdeparets-Olvan-Cal Rosal"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada