
Vaig anar a Aguilar de Segarra amb la intenció de veure la cursa "Open d'Espanya de Marató", però el Jordi Lopez (que era, juntament amb el Carles"Trek" els únics del Team Poal que hi participaven) em va dir que mi apuntés, al menys a fer la curta. I pot ser que encara estava mig adormit, o potser per el fred que feia, el cas es que m'hi vaig apuntar. Però només sortir ja vaig veure que no anava pas tan bé com el dia anterior, em cansava molt, i a les baixades em feien molt mal els braços i espatlla. Quan portava uns 16 o 17 kms., el terreny es va anar empinant tan que de sobte ¡¡m'avança una noia!! ..que feia footing. ...¡¡quina vergonya, vaig pensar entre mi!!.Però llavors vaig descobrir que no era una noia qualsevol, era la Carme Campoy que s'entrenava per la cursa que es farà el proper diumenge a ....¡¡Les Canàries!! (i a més em sembla que va dir que era de uns 120 kms.). Es molt forte, ha guanyat proves com la Berga-Santpedor, i d'altres de mes llargues i difícils ha quedat segona, com la Matagalls-Montserrat, o la Nuria-Berga, i d'altres, es tota una "figura" al seu poble d'Aguilar de Segarra, i des de ara ja te un altre admirador,: Carme, si llegeixes això, et dono las gracies per la teva ajuda anímica i fins i tot física.
Et desitjo molta sort a
Canàries.
I quan vaig arribar al últim avituallament, encara em quedaven 10 km amb molta pujada, així que em vaig quedar a esperar a que passessin els corredors "bons", que a fi de comptes era per el que havia vingut. Un cop van haver passat (¡¡com anaven els condemnats!!) vaig anar cap al poble per la carretera, menjar-me la botifarra i si em descuido no veig la arribada dels "grans", em va anar d'un pel!!.
Canàries.I quan vaig arribar al últim avituallament, encara em quedaven 10 km amb molta pujada, així que em vaig quedar a esperar a que passessin els corredors "bons", que a fi de comptes era per el que havia vingut. Un cop van haver passat (¡¡com anaven els condemnats!!) vaig anar cap al poble per la carretera, menjar-me la botifarra i si em descuido no veig la arribada dels "grans", em va anar d'un pel!!.
en quan al Jordi L. i el Carles, només pel sol fet d’arribar després de 63 km. infernals, ja es mereixen un aplaudiment per la força de voluntat : El Jordi no va fer l’últim tram perquè no es trobava gens be, encara arrossegava les conseqüències del "catarro" dels dies anteriors ¡¡encara com va aguantar tant!!. El Carles si va fer tot el recorregut, bravo Carles!!
En resum: cada vegada van mes de pressa....i jo mes lent. ¡C'est la vie!
En resum: cada vegada van mes de pressa....i jo mes lent. ¡C'est la vie!

Sortim d’Aguilar de Segarra a fer un tros de la pedalada de demà,el Jordi de Cal Frare,l'Oscar el Josep,el Ramon,el Mapejur, el Pere, el Miquel i els Joan's,del Raval en direcció a Sant Miquel i per sota el Castell d’Aguilar pugem la dura Serra del Cementiri, i es veritat una mica mes i em moro, però la meva agonia no s’acaba aquí, desprès d’una rapida baixada ens tornem a enfilar al Puig de la Vall, per morir per segon cop, espero que no em passi com als gats que tenen set vides i tingui de morir set cops en un dia, però també es pot morir de plaer i això es el que ens ha passat baixant la trialera que ens ha portat a cal Joan, aquí ens em tornat a enfilar per un corriol dur que ens ha deixat es quàdriceps cop rocs un cop arribats a l’asfalt,se sentien roncar tant alguns budells que reclamaven amb urgència un Bar, i com que el poble mes a prop era a Fonollosa hem tornat per el corriol, que ara de baixada l’he trobat molt mes maco, ens em entaulat i trobat amb el Jordi Lopez que avui feia bondat ja que dema vol anar a fer la cursa aquesta, d’aquí hem anat cap al Xamal i baixat per la trialera que va a parar a la Solella del Dalmau i com es feia tard per la carretera vella hem passat per Sant Amanç,Castellar i arribat a Aguilar de Segarra





