Pedals del Canal d'Urgell - Dia 2 - Mollerussa
- Tàrrega
Passarem per:
Mollerussa, Vila-sana, Estany d’Ivars i Vila-sana, Vallverd,
Linyola, Balaguer, Penelles, Castellserà, La Guàrdia, Tàrrega.
Aquesta ruta es mou per zones on passa el Canal d’Urgell o
zones d’influència de les seves séquies, l’hem fet a la primavera per gaudir, a
més de l’entorn de l’aigua, de la verdor dominant esquitxada d’una paleta de
colors de les flors amb contrast amb algunes zones, poques, més àrides on hi
trobem conreus de secà. Es una ruta molt plana que ens permet fer distàncies
llargues sense presses i si, com nosaltres, portes el menjar a sobre pots
trobar algun racó ben maco per esmorzar o bé dinar i fins hi tot fer una bona
migdiada.
Per motius pràctics, per nosaltres, fem la ruta en dos dies
amb sortida a Tàrrega, el més a prop de casa nostre, i arribada a Mollerussa on
sopem i dormim i el segon dia anem de Mollerussa a Tàrrega. El primer dia, de
Tàrrega a Mollerussa, ens surten 82 quilòmetres amb un desnivell acumulat de
275 metres i el segon dia, de Mollerussa a Tàrrega ens surten 95 quilòmetres i
un desnivell acumulat de 438 metres.
Sortim de Mollerussa
pel costat de la Séquia Tercera del Canal d’Urgell, que deixem de seguida per
anar a buscar la carretera de Mollerussa a Vila-sana, quan arribem al polígon
industrial deixem la carretera i agafem un camí que marxa cap a la dreta, de
fet és una marrada per no fer asfalt i que ens porta igualment a Vila-sana. Travessem
el poble i seguim el camí enquitranat que va cap a Vallverd fins que arribem a
un trencant que ens porta a l’estany d’Ivars i Vila-sana, farem una
volta a tot l’estany d’uns quatre quilòmetres i en sortim per Cal Sinent.
Retornem al camí enquitranat que ens porta a Vallverd, en
sortim per un camí que arriba de seguida a la Séquia Segona del Canal D’Urgell,
seguim el camí que va per la dreta de la sèquia, aigua avall, a l’altre canto
ens acompanyarà una filada de plàtans. Deixem la sèquia quan trobem una pista
que porta al castell del Remei, que està al costat mateix, tot el recorregut
que anem fent fins ara es planer o amb lleugera pujada. Continuem ara pel
costat de la séquia de Boldú , també amb una filera d’arbres, ara més minsa;
travessem el Canal Auxiliar d’Urgell i arribem a Linyola.
De Linyola anem a buscar altre cop la Séquia Segona, que
seguim poc tros, quan es creua amb el Canal Auxiliar d’Urgell la deixem i
seguim el camí que va pel costat del canal, el seguim aigua amunt, això vol dir
que anirem pujant, amb pendent suau per. Deixem el canal per entrar a Balaguer,
hi entrem fins a veure el Segre i retornem pel mateix camí per continuar la
ruta cap a Tàrrega. Anem a buscar la Séquia Primera del Canal d’Urgell per un
camí que puja una mica més del que ens te acostumats la ruta, al arribar a la
séquia seguirem el camí que va pel seu costat, aigua amunt, ara no hi trobem
les fileres d’arbres que em trobat sovint.
La Primera Séquia ha de salvar desnivells de tant en tant i això
fa que anem trobant algun salt, petit, d’aigua. Quan ja hem passat aquest tram
més “muntanyós” tornem a trobar, a l’altre cantó, una filada de plàtans que
desapareix més endavant. Arribem a un punt on la deixem per baixar cap a
Penelles i Castellserà per després tornar a pujar cap a la séquia més endavant.
Arribem al Canal d’Urgell, al naixement de la Primera Séquia, ara doncs
seguirem el canal.
Seguirem el canal uns set quilòmetres i el deixarem per
baixar a La Guardia i retornar-hi més endavant, aquests trams de canal son molt
oberts i anem trobant algun arbre de tant en tant, l’entorn també és més àrid.
Deixem definitivament el canal per seguir uns camins que passen per conreus de
secà, passem pel costat característic tossal del Mor i més enllà ens enfilem al
tossal de Sant Eloi que amb els seus minsos 407 metres seran el sostre del dia,
anem fins al mirador que ens dona una visió de tot Tàrrega. Ara tant sols ens
cal baixar fins a la capital de l’Urgell i travessar-la per arribar la plaça
del Centenari on varem deixat el cotxe el dia abans.
El Perfil
