dimecres, 23 de desembre de 2015

Manresa (Congost)-Torrent de l’Infern-Pòpia del Montgròs-Cal Jaume del Mòntgròs-Salelles-Sol-i-aire-Congost.


Sortim de l’aparcament del Congost cap a buscar el camí vell de Rajadell que deixem de seguida travessant la via pel pont de cal Mora en direcció cap al Suanya, seguint el camí de Castellfollit del Boix, anem pujant per una pista enquitranada fins a la Torre dels Pardals, d’aquí baixem fins el pont que travessa la riera de Rajadell, arribem al bosc del Suanya i fent un repetjó passem per vota el viaducte de la C-37, una curta baixada ens porta a un tirapits i després planejant arribem a can Servitge on s’acaba el quitrà.


Planejant arribem a les tines de Barquets on la pista començarà a pujar progressivament, tota l’estona paral·lels al torrent de l’Infern, quan arribem a la cruïlla, on cap a la dreta baixariem a Rajadell, tombem a l’esquerra cap a Catellfollit, aquí el pendent és suau i de seguida arribem al collet dels Morts, deixarem el camí per tombar a l’esquerra i marxarem de pla i amb pendent suau fins arribar a la Pòpia del Montgròs on ens espera una panoràmica des del Puigmal fins a Montserrat que emergeix per sobre un mar de boira. Un bon lloc per fer l’entrepà.


Desfarem el camí fins al collet dels Morts i seguirem el de Castellfollit poc tros ja que el deixarem al primer trencant a l’esquerra, que passa per cal Toneu, farem cap a tres quilòmetres de baixada amb força pendent i després el camí anirà seguint les ondulacions del terreny fins arribar a cal Jaume del Montgròs, baixarem una estona passant per una zona plena de llorers, on hi ha un rètol que ens indica que havia estat un viver de llaurers.


Encara seguirem amb tendència a baixar fins arribar a unes quadres de cavalls on encararem un bon tirapits, però tot el que pujarem ho baixarem després, més endavant amb pendent més suau ja no pararem de baixar fins arribar a prop de Salelles, passem a tocar-hi, i amb pla i baixada arribem al Suanya, on agafem un senderó que ens passa per sota del mas i ens deixa al bosc del Suanya.


Seguim el camí d’anada, pujant per la pista enquitranada fins arribar a la granja Aureta on deixem la pista trencat cap a la dreta per un camí força planer que ens porta fins a Sol i Aire, aquí agafem un sender amb fort pendent i força erosionat que ens deixa al costat de la via, anem a buscar un pas per sota i tombem a l’esquerra per un caminet que ens porta de pla a l’aparcament on hem iniciat la ruta.


El recorregut



El perfil






La traça del GPS de la ruta "Manresa (Congost)-Torrent de l’Infern-Pòpia del Montgròs-Cal Jaume del Mòntgròs-Salelles-Sol-i-aire-Congost."






dijous, 17 de desembre de 2015

Cercs-Casanova de les Garrigues-L’Estany-Baga de Nou Comes-Mina de les Graus-Camí del Corral de les Eugues,Vall-llobrega,Sant Jordi de Cercs, Cercs.



Marxem de Cercs per la carretera vella de Berga i la deixem quan portem gairebé dos quilometres per agafar una pista enquitranada que marxa cap a la dreta i que durant uns cinc quilometres puja amb un pendent moderat i constant fins arribar a la Casanova de les Garrigues.


A partir d’aquí s’acaba el quitrà i amb un pendent molt similar seguim pujant fins l’àrea d’esbarjo de la Plana Rodona, molt solitària ara a l’hivern i que es un bon lloc per esmorzar arrecerats a l’edifici lliure que hi ha encarat a sud, on hi ha fins hi tot una llar de foc, marxem de la Plana Rodona i seguin pujant,encara amb pendent moderat i constant fins que arribem a la cruïlla del coll de l’Oreller.


Al coll de l’Oreller tombem cap a la dreta i seguim pujant fins a l’Estany, que hi arribem de seguida, quan passem més enllà de la casa comencem a baixar suaument per un camí amb les roderes ben marcades entre l’herba, a la dreta ens queda un gran prat on hi havia hagut un estany, d’aquí el topònim de l’Estany, que segons expliquen al Pànxing Berguedà, fa ser dessecat el 1810, tot i que avui, amb les grans pluges que hi ha hagut aquest estiu al berguedà, hi trobem una bassa que ens indica l’indret on s’acumulava l’aigua.


Aviat arribem al coll de Nou Comes on agafem un corriol que en un inici va força planer i de tant en tant anem trobant grups de pedres on baixem uns metres, per precaució, ja que a la dreta hi ha una bona pendent, el paratge es magnífic ja que bona estona anem per dins d’una fageda, mes endavant comencem a baixar fent algun revolt tancat i perdent alçada fins que trobem un altre corriol que puja de la Casanova de les Garrigues.



A partir d’aquí ja anem de pla fins a trobar el túnel de la Mina de les Graus, es pot fer perfectament sense llum ja que des de l’entrada es veu la sortida, ja a l’altre cantó arribem de seguida al torrent de la Molina, on hem trobat que no hi havia cap palanca per travessar-lo, tot i no portar aigua les fortes pluges han deixat la llera d’un parell de metres fonda, baixem per la dreta per sort anem dos i ens facilita baixar i tornar a pujar les bicis, seguim i aviat arribem al torrent de les Graus que travessem a peu i encarem un bon tirapits que també ens fa empènyer una estona la bici.


Quan ens veiem en cor de pedalar, remuntem per un pendent feixuc que a mesura que anem pujant es va suavitzant, arriben al camí del Corral de les Eugues que agafem cap a la dreta en direcció a Cercs, en suau pujada i després planejant arribem a un sender amb una entrada molt erosionada i força pendent, va baixant tota l’estona i anem alternant anar sobre la bici o a peu segons el terreny que en general te força pendent i un bon tou de fulles que amaguen pedres, el sender te un quilòmetre mes o menys i ens deixa a un camí que va planer fins al coll de l’Erola.


La baixada des del coll la fem per una pista pedregosa amb fort pendent fins que arribem a Vall-llobrega, seguim baixant fins a mig camí de cal Torner on hi arribem amb una suau pujada i en marxem amb baixada suau fins que arribem a una ziga-zaga que puja per un fort pendent i ens deixa apunt de fer una llarga baixada amb pendent moderat per una pista que està formigonada fins arribar a l’ermita de Sant Jordi de Cercs, seguim baixant ara per la pista enquitranada que creua Sant Jordi És que és el poble construït a primers dels anys 70 per donar cabuda a la gent de l’antic poble de Sant Salvador de la Vedella, inundat quan es va fer el pantà de La Baells. Per una pista enquitranada amb força pendent baixem directament a Cercs.



El recorregut



El perfil





La traça del GPS de la ruta "Cercs-Casanova de les Garrigues-L’Estany-Baga de Nou Comes-Mina de les Graus-Camí del Corral de les Eugues,Vall-llobrega,Sant Jordi de Cercs, Cercs."






dimarts, 15 de desembre de 2015

Sant Pere de Riudebitlles , Torrelavit , Sant Sadurní d’Anoia-Subirats , Sant Sebastià dels Gorgs , El Pla del Penedès , Sant Pere de Riudebitlles



De Sant Pere de Riudebitlles anem a buscar un camí que puja amb fort pendent al Puig Cogul, quan comencem a marxar de pla agafem un corriol a mà esquerra que baixarà per perdre l’alçada que havíem guanyat, és un corriol que trobem molt difícil en el seu inici, que ens fa baixar diversos cops de la bici, més avall disminueix la dificultat, arribem a unes vinyes que passem per la vora fins arribar a la carretera BP-2151 que ens porta a Torrelavit.


Travessem el poble enfilant-nos per Lavit i encara seguim pujant una mica més però aviat tonem a baixar fins a travessar el riu de Bitlles, tornem a pujar alternat bosc amb vinyes i arribem a la carretera que seguirem uns metres i la deixem per agafar un sender facil que puja i baixa i ens deixa a la carretera, la creuem i de seguida tornem a agafar un altre sender força llarguet que ens porta al camí de les solanes que ens mena a Sant Sadurní d’Anoia.


Creuem el poble i agafem un camí entre vinyes que en pocs metres travessa el tren D’alta velocitat, el Rodalies i l’Autopista, el camí es va enfilant i en algun lloc amb força pendent fins que baixem a Subirats, passem el poble de punta a punta i baixem a creuar el torrent de Cantallops, ara pujarem una mica i després d’anar de pla per la serra dels xops arribem a Sant Sebastià dels Gorgs.


En marxen per un camí que puja i baixa i ens porta a tornar a travessar les dues vies i l’autopista, de pla arribem a La Barberana i tot seguit a can Cartró, anirem pujant amb poc pendent fins al Pla del Penedès i en marxem també amb pujada constant fins a un collet d’on veurem Sant Pere de Riudebitlles per sota nostre i hi arribem tot baixant pel camí de Sant Martí Sadevesa.


El recorregut


El perfil





La traça del GPS de la ruta "Sant Pere de Riudebitlles , Torrelavit , Sant Sadurní d’Anoia-Subirats, Sant Sebastià dels Gorgs , El Pla del Penedès , Sant Pere de Riudebitlles"






divendres, 11 de desembre de 2015

Solsona-Pallares de Dalt-El Noguer-Xarpell del Pla-Sant Pere de Llobera-Sant Bernat-Solsona


Sortim de Solsona de l’aparcament que hi ha pel darrere de a catedral, baixem fins al carrer dels tints i el seguim pel costat del riu Negre aigua amunt, aviat el riu rep l’aigua del barranc de  Pallarès i ara seguirem el camí que va pel seu costat, aigua amunt també, fins que arribem a la Mare de la Font, aquest camí es molt agradable gairebé tota l’estona sota l’ombra de plàtans i travessa un parell de cops la riera, a mig camí hi trobem la font de la fulla. Al arribar a la Mare de a Font passem per sota l’aqüeducte que al segle XV portava l’aigua a les fonts de la ciutat.


Trasessem la carretera i passem per l’area d’esbarjo que hi ha a l’altre cantó, agafem un camí que puja cap al Castellvell, superem us pendents forts i aviat el deixem per agafar un corriol, que en algun punt ens fa baixar de la bici, arribem a una pista que segueix pujant i per diversos camins, amb pendent constant passem pel Masnou i el Pallarès de Baix, encara seguim pujant una mica fins a voltejar el serrat de la Forca. Marxem de pla, amb una bona panoràmica del Pirineu, fins arribar a una pista enquitranada.


Seguim la pista un centenar de metres i trenquem a l’esquerra per agafar un camí que ens baixa al Noguer, més avall passem per l’Alcerà i seguim baixant fins el barranc de la Font de la Casanova, ara seguim diversos camins i un tram que està enquitranat, pugem per tornar a baixar una mica i així varis cops, anant guanyant alçada cada vegada fins que arribem de Marrossella, ara perdérem alçada durant cinc quilòmetres fins arribar a la riera de Miravé que travesem a gual.


Tornem a pujar per camins solitaris amb pendent fort fins a Sant Pere de Llobera, aquí agafem una pista enquitranada que ens portaria a l’Hostal del Boix, a mig camí la deixem i seguim recte per un camí que segueix pujant fins al Turó, ara farem una baixada suau fins a trobar un corriol que marxa a mà dreta, l’entrada costa de trobar i ho fem pel dret carregant la bici a coll confiant amb la traça del GPS, el corriol es fàcil de ciclar i a mà dreta ens ofereix una panoràmica del Solsonès ja que estem uns dos-cents metres per sobre la plana.


Sense grans dificultats, tot i que en algun tram està erosionat, anem baixant pel corriol fins que es comença a eixamplar, després arribem a una pista que ens baixa fins la carretera, la seguim fins a trobar, a mà dreta, l’ermita de Sant Bernat, barroc del segle XVIII, una mica més endavant deixem la carretera per anar a fer un corriol curt i divertit que ens torna a la carretera un tros més avall, ara la seguim entrant tot seguit a Solsona.


El recorregut




El perfil





La traça del GPS de la ruta "Solsona-Pallares de Dalt-El Noguer-Xarpell del Pla-Sant Pere de Llobera-Sant Bernat-Solsona"