divendres, 28 de febrer de 2014

Gironella-Llac de Graugés-Els Quatre Vents-Sant Quintí-Riera de Clarà-Serrat dels Lladres-Sant Marc dels Bassats


Sortim de Gironella, per la carretera de Casserres però de seguida la deixem per trencar a la dreta agafant una pista que de pla ens porta fins a cal Puntes, hi passem pel costat per una pista que remunta una mica i la deixem quan veiem un corriol a la dreta que va baixant, sense complicacions, un parell de quilòmetres fins a creuar el rec de Figueroles, el creuem  i a l’altre banda anem a buscar una pista bona que va pujant amb un inici fort però que es va suavitzant fins arribar al Bellús.


Ara ja més suaument  per diversos camins anem cap al l’estany de Graugés, que hi arribem passant per un bosquet on ho ha molts teixos, entrem dins del recinte per veure l’estany  i tornem a sortir pel mateix lloc, acabem de pujar fins a cal Bep Nou i la pista comença a baixar però de seguida va planejant més endavant comença apuja amb un pendent moderat i la deixem quan trobem un corriol a l’esquerra que va baixant i planejant cap a un quilòmetre i mig.


Anem a parar a una pista que creua per primer cop la riera de Clarà, durant el recorregut la travessarem forces cops a gual, comencem a pujar fins al Mas on agafem una pista enquitranada a prop d’un quilòmetre, la deixem per trencar a l’esquerra agafant una combinació de camins i senders, una mica estranya, que va per la vora de la carretera i arribem a Sant Climent, sense baixar-hi, i ens comencem a apartar de la carretera marxant de pla fins els Quatre Vents.


Passem pel costat del mas entre dos gossos baladrers, per sor estacats, i agafem un sender que baixa, cap a un quilòmetre i mig, a buscar una pista, anem baixant amb força pendent salvant algun repetjó per entremig i arribem a Sant Quintí, que està en força mal estat, i tot seguit creuem la riera del mateix nom, el camí fa un parell de pujades i baixades fortes seguides i el deixem per agafar un sender que en un inici amb una forta baixada humida que ens fa baixar de la bici i després marxa  de pla fins a travessar la riera de Clarà a gual.


Seguim de pla per un sender ample i arribem a un camí que agafen cap a la dreta per tornar a travessar la riera a gual entre un petit salt d’aigua i unes passeres, el camí s’enfila per una codina i més enllà el deixem per agafar un sender que baixa a creuar un altre cop la riera també a gual, tots tres cops es travessa bé sense mullar-se els peus, arribem a una pista que va pujant fent una gran marrada i ens deixa gairebé a sobre d’on hem travessat, a partir d’aquí augmenta el pendent pujant fins a tocar Sant Andreu fem una curta baixada fins a una gran bassa i per un camí que esta tapat per fenàs arribem a Vilamarí, ara per una pista bona acabem de pujar fins una casa on hi ha una cruïlla de camins.


Passem pel davant de la casa i agafem un corriol que marxa cap a la dreta, baixem pugem i tornem a baixar, sense complicacions, fins arribar a Les Vinyes, passem la casa de colònies i seguim per pista bona tot baixant suaument fins a travessar la carretera, a l’altre banda comencem a pujar fort cap al serrat dels Lladres, arribem a un sender que volteja el serrat amb pendent més suau, quan portem vora un quilòmetre arribem a una pista que va baixant suaument.


Deixem la pista i agafem un sender de cap a mig quilòmetre que va baixant ràpidament fins a travessar la carretera, seguim la pista a l’altre cantó que baixa cada cop amb més pendent fins a trobar un sender que agafem tombant a l’esquerra fent una mica de pujada i passant per sobre de Sant Marc dels Bassats, el sender va fent ondulacions amb tendència a baixar durant prop de dos quilòmetres, creuant tot sovint amplies codines fins arribar a tocar Santgelis, hi arribem per pista però esquivem el mas pujant per darrere uns dipòsits i baixant a trobar la pista que ens deixa a la carretera de Casserres on retrobem la traça del inici de ruta i per la carretera  baixant suaument arribem a Gironella.



El recorregut



El perfil




La traça del GPS de la ruta "Gironella-Llac de Graugés-Els Quatre Vents-Sant Quintí-Riera de Clarà-Serrat dels Lladres-Sant Marc dels Bassats "



dimarts, 25 de febrer de 2014

SL-C 35 Sender de les Fonts - Café de les 7 Portes - Alzina dels Colls


Aquesta ruta es més destacable per les dues petites joies, el Cafè de les 7 Portes i l’Alzina dels Colls, que pel seu pompós títol del Sender de les Fonts, alguna de les fonts com la de la Salut on hi ha un tub de plàstic negre i una teula pel terra o la de l’Escalé un tub d’aram que surt del terra i un totxo de ciment, estan molt deixades. Pel que fa a la senyalització, com ja ens te acostumats la Diputació, pals amb banderes girades o sense actualitzar els canvis fets per la nova carretera així com algun canvi en el recorregut sense treure les pintades velles, fan que seguir la ruta sense una “bona” traça de GPS et porti de la cuina al menjador. Val a dir que tant la traça de la Fecc com la del Parc Fluvial no coincideixen amb les marques del terra en alguns dels punts de l’itinerari.

La ruta comença a la plaça de l’Ajuntament de Casserres, nosaltres la fem en BTT però per la distància no gaire llarga també es pot fer a peu, seguirem les marques blanques i verdes característiques dels senders locals, aquest es el SL-C 35 Senders de les Fonts, ja a la sortida trobem la primera font, la de l’Hortet, i seguint les marques anem cap al carrer major, preciós, i baixant suaument sortim del poble agafant un sender que passa pel entre horts i de seguida s’enfila en direcció al poble i trobem la segona font, la Fonteta, que on raja aigua sense tractar.


Deixem la Fonteta i seguim pujant i arribem tot seguit al safareig públic i darrere seu hi trobem la Font Gran, que també raja sense parar, amb un rètol que ens indica que la seva aigua no és potable, pugem una mica més i agafem el primer carrer a la dreta i de pa arribem a la Font de Cal Bernadàs, l’aigua tampoc és potable, d’aquí agafem un camí que marxa de Casserres, anem de pla fins a trobar un rètol que ens indica que cap a la dreta hi ha la font de la Salut i que es camí d’anada i tornada.


Agafem el sender poc visible al inici pel fenàs que hi ha i baixem una mica per arribar al a font de la Salut, el lloc està molt deixat i la font, un tub de plàstic negre, no raja, girem cua i veiem un pal amb la bandera que ens indica que a mà esquerra hi ha la font del Solà, però en realitat hi ha el talús de la carretera nova i ningú ha tret el pal indicador, desfem el sender pujant a trobar el camí que havíem deixat abans per baixar a la font, el camí se’n va a buscar un pas per sota la carretera esmentada i quan soc a l’altre banda soc incapaç de trobar la font del Solà, potser soterrada sota el talús de la carretera.


El camí ara s’enfila fins a les granges del Bernadàs i trobem una desviació cap a la dreta que agafarem per anar cap a la font de la Serra i després tornarem altre cop cap aquí, marxem de pla i baixant una mica arribem a Serrajoana, un indicador ens assenyala que cap a la dreta hi ha la font de la Serra , hi arribem fent una curta baixada, l’entorn es força maco amb una petita bassa i una taula rodona, l’aigua encara que no ho diu fa cara de no ser potable, tornem enrere fins Serrajoana i veiem que les marques també marxen cap a l’esquerra, tot hi que no hi ha cap rètol que digui cap on van, les segueixo un tros fins més enllà de Montoliu i veig que retornen cap a Casserres, així doncs descarto l’opció i desfaig el camí per Serrajoana i les granges del Bernadàs.


A la cruïlla de les granges tombem cap a la dreta per un camí planer que ens porta a una gran roureda on trobem la font dels Pagesos, de la font anem a buscar la carretera que agafem uns metres en direcció Casserres fins que trenquem a la dreta agafant un camí que va pujant suaument pel serrat de la Torreta i una mica abans de cal Perdiu baixem moderadament passant per cal Cotre i cal Talaia on fem un gir brusc i encara baixant arribem a una desviació on trobem un pal indicador (amb les banderes mal col·locades) que ens haurien de dir que trencant a la dreta anirem cap al Cafè de les 7 Portes.


Trenquem cap a la dreta i seguim baixant fins al Cafè de les 7 Portes, una gran bauma obrada i que va estar habitada fins a mitjans del segle passat, de les baumes on hi ha construccions es la més gran de les que he vist i l’entorn es molt bonic, es recomanable portar un lot  per visitar el seu interior, feta la visita seguim el sender que ens portarà desprès d’una forta baixada a la font de l’Escalé, deixada de la mà de Déu, l’aigua raja d’un tub d’aram que surt del terra, tampoc no gosaria beure’n, desfem el camí fins el rètol mal posat (l’itinerari com podeu veure està ple de cues de ratolí, per anar i tornar d’alguna de les fonts).


Agafem un camí que marxa cap a l’esquerra passant per cal Pasqual i que ens porta a la carretera a tocar del Roc de la Mel, una pedra molt gran arrodonida, marxem en direcció contraria  per la carretera uns centenars de metres fins arribar a la font de cal Pasqual que està a l’esquerra de la carretera, nosaltres agafem el camí que marxa cap a la dreta seguint les marques blanques i verdes (aquí tant la traça de la Feec com la del Parc Fluvial marxen carretera amunt), passem pel costat d’una bassa, aquí s’acaba la baixada i comencem a pujar suaument fent una marrada per arribar a la Cabana.


El camí passa de llarg i segueix pujant per retornar a la carretera que havíem deixat, sense arribar-hi trenquem a la dreta i baixem per un camí ple de fenàs que ens porta a vorejar per sota cal Peraire, travessem el camí de Fenollet i seguim un sender que puja suaument on trobarem un sol graó que ens pot fer baixar de la bici, el sender va a parar a un camí on trenquem cap a l’esquerra per arribar-nos a veure l’immensa alzina dels Colls.


Retornem a la cruïlla i seguim la pista que segueix pujant una mica per marxar  de pla després, arribem a un collet on ja veiem Casserres que hi anirem tot baixant, passem per algun del carrers vells del poble on trobem l’ultima font del recorregut, la font de ca la Maria i passant pel davant de l’església  arribem a la font de l’Hortet on hem començat el recorregut.





El recorregut




El perfil




La traça del GPS de la ruta "SL-C 35  Sender de les Fonts - Café de les 7 Portes - Alzina dels Colls"



dilluns, 17 de febrer de 2014

El Bruc-Hostalets de Pierola-Torrent de les Coves-Coll del Bruc-Sant Pau de la Guàrdia-Can Maçana


Aquesta ruta està inspirada en una de Rutabike que hem modificat lleugerament,  la sortida l’hem fet al Bruc per estalviar-nos el tram ondulat que ens porta als Hostalets de Pierola on fem una drecera per no entrar a Piera i ja cap al la fi de la ruta de l’aparcament de Can Maçana agafem directament el Camí de les Batalles per baixar cap al Bruc.


Sortim del Bruc passant per sota la A-2 i anem a buscar el camí de Pierola que età enquitranat, en un inici anem baixant suaument però aviat encarem un fort pendent per baixar a la riera de Pierola, una mica abans d’arribar-hi s’acaba l’asfalt, la pista ara baixa per la llera de la riera i amb pendent suau arribem a una desviació que agafem cap a la dreta que ens porta a passar per Can Ponç (Pierola) i comencem a pujar unes dures rampes enquitranades fins a travessar la B-231.


A l’altre banda ens posem per un sender que baixa ràpidament a travessar el torrent de l’Home Mort per tornar a pujar a recuperar l’alçada perduda, i baixa i puja per segon cop amb algun rampot, i ens deixa a un camí amb molt bones vistes a Montserrat, el camí va de pla una mica i el deixem per baixar per un sender fins la riera de Claret, el sender finalment va a parar al camí que havíem deixat i de  seguida arribem als Hostalets de Pierola.


Fem una marrada per dins del poble i en sortim anant a creuar la B-231, seguim diversos camins que ens porten a creuar la carretera de Piera i agafem una pista formigonada que va pujant fins a Can Sagristà, a partir d’aquí deixem el ciment, la pista va pujant un seguit de tirapits fins que arribem a una pista més ample que puja de Can Aguilera, no deixem de pujar gairebé tota l’estona enfilant-nos per la serra de Tardana que acaba al turó de l’Avellana, al passar-hi per sota la pista s’aplana i comença a baixar per la serra de la Monja.


Arribem al coll de Can Muntaner on fem una curta pujada i deixem la pista per posar-nos a un sender que baixa per el torrent de les Coves, que tot hi haver-hi forces reguerots es de bon baixar, arribem a una pista que seguim una mica i la deixem per trencar a la dreta i agafar un sender que te una entrada forta però de seguida el pendent passa a ser moderat i permet ciclar-lo tot durant el quilòmetre i mig que durarà.


Arribem a un camí que segueix pujant moderadament i que ens porta a travessar l’antiga N-II just pel coll del Bruc, a l’altre banda el camí segueix pujant més suaument i arribem a Monserrat Parc, passem d’urbanització pel perímetre i de seguida arribem a Sant Pau de la Guàrdia, seguim un camí que va a parar a un sender a estones pedregós que va augmentant el pendent acabant al coll de les Torres.


Deixem el sender que en pocs minuts ens portaria a la Torre Baixa i seguim un sender que va força planer amb unes vistes precioses de Montserrat, arriba un punt que comencem a baixar i trobem algun tram que haurem de baixar de la bici, així alternant arribem a Can Maçana pel darrere, agafem la carretera per passar el coll i travessar a l’altre cantó per baixar a l’ampli aparcament que hi ha.


Travessem l’aparcament de biaix i anem a buscar el Camí de les Batalles, una forta baixada amb molta pedra ens rep però el terra millora i comencem a pujar fins a trobar una pista molt bona que va baixant per entre boscos de pi blanc fins a creuar el torrent de la Diablera, a partir d’aquí segueix baixant constant alternant bosc i camps d’oliveres fins que arribem al pont del Torrent de l’Illa que ens permet passar a l’altre cantó a pocs metres d’on hem deixat el cotxe.



El recorregut




El perfil




La traça del GPS de la ruta "El Bruc-Hostalets de Pierola-Torrent de les Coves-Coll del Bruc-Sant Pau de la Guàrdia-Can Maçana"



dilluns, 10 de febrer de 2014

Aguilar de Segarra-Cal Xamal-Sant Amanç (tastet de la Marató de l’Anbasso 2014)


Anem a Aguilar de Segarra per fer un tastet del recorregut de la Marató de l’Anbaso d’enguany, que es farà la setmana que ve, seguint una traça de GPS que em trobat al Wikiloc, en farem uns 33 quilòmetres seguint la traça fins el quilòmetre 22  on fem una drecera per empalmar amb el que correspondria al quilòmetre 45 del recorregut i a partir d’aquí seguir la traça fins a Aguilar, tot i el pocs quilometres queda un recorregut força atractiu per la quantitat de senders que farem  i el seu perfil de fulla de serra que ens fa pujar i baixar constantment.


Marxem d’Aguilar per pista enquitranada cap a dos quilòmetres fins que agafem la pista costeruda que puja cap a la serra del Cementiri, comencen amb fort pendent que es va suavitzant a mesura que anem pujant, anem a parar a una pista que puja del coll de cal Pallarès a la serra de cal Querol, tombem a la dreta, més de pla carenant la serra de la Vall i la serra de Cal Cases, gairebé al final de la serra la pista baixa i de seguida agafem un curt sender  que torna a la pista i segueix baixant fins a tocar Fonollosa.


Travessem una pista asfaltada i anem a buscar un camí que s’estreny de seguida i puja fins a un camp d’energia fotovoltaica, arribem a una cruïlla de camins i agafem un camí que ens porta a un corriol curt,que va de pla per la vora d’un camp, i ens deixa a un camí que seguim una mica per tornar a posar-nos per un sender que puja suaument entre camps, creuem una pista per tornar a agafar un sender que amb pendent moderat i algun graó malparit ens deixa al camí del Xamal.


Aquest camí va pujant per l’obaga de Caselles i després d’un fort gir se’n va cap a Cal Xamal (603 m) on hi ha un vèrtex geodèsic i uns bones vistes, en marxem  per un sender ràpid i divertit que serpenteja amb suau pendent fins arribar a una pista que agafem cap a la dreta, però tot seguit la deixem tombat a l’esquerra per un altre sender que primer baixa i després puja suaument, arribem a una pista que agafem un moment per tornar a agafar un sender que ara baixa força dret fins a creuar una altre pista que ens dona una pausa marxant de pla i que deixem per agafar un corriol que fent un sifó ens porta al Prim per la banda del darrere, en aquest conjunt de senders haurem baixat algun cop de la bici.


El sender a partir del Prim segueix baixant amb un pendent fortet i anem trobant pedres grosses soltes tot i això ens permet  fer-lo sobre la bici, arribem a una pista que passa per sota la via i més tard per sota l’Eix i a l’altre banda es posa per un sender llarg amb fort pendent però amb un terra molt bo que permet ciclar-lo, cap a un quilòmetre més amunt el pendent afluixa i agafem uns camins costeruts que ens deixem a la falda de la Solana del Morro Curt, aquí trenquem a la dreta deixant la traça de l’Anbaso.


Fem una curta drecera, que no arriba a mig quilòmetre, per una pista que marxa de pla i retrobem la traça de l’Anbaso que ve a parar a la pista per un sender que baixa a mà esquerra, ens hem saltat uns 22 quilòmetres i ara seguirem la traça fins a Aguilar, la pista va tirant de pla amb un parell de tirapits entremig i arriba a una altre pista que baixa de pet fins a l’Eix que travessem per sota, passem pel poblat romà de Sant Amanç i encarem la pista que puja força dreta fins una mica abans d’arribar a Cal Quius on hi passem ja de pla.


Una mica més enllà de Cal Quius, al primer revolt, tirem recte agafant un sender amb forces pedres que va a parar a un camí que passa per sota la via, per un túnel fet d’obra vista, a l’altre banda encara baixem una mica fins arribar al plans de can Viladés, hem perdut gairebé tota l’alçada que teníem, el camí se’n  torna cap a travessar la via, ara per sobre un pont, i va pujant per l’obaga de la Reina per un fort tirapits, deixem el camí per posar-nos per un camp llaurat tot marxant de pla.


Del camp en sortim per un camí que baixa suaument fins a tocar a Can Maçana, el camí s’enfila per un fort pendent a la solella de Cal Ferrer fins que en un punt el deixem per marxar per un sender que va seguint la solella baixant suaument fins a travessar un torrent i d’aquí torna a pujar i ens deixa a una pista amb tendència a baixar però amb algun repetjó, un altre sender de pujada i arribem a un camí que ens porta de pla a la pista on retrobem la traça que hem agafat al inici i que en menys de mig quilòmetre de quitrà ens deixa al lloc d’inici de la ruta.



El recorregut




El perfil




La traça del GPS de la ruta "Aguilar de Segarra-Cal Xamal-Sant Amanç (tastet de la Marató de l’Anbasso 2014)"



divendres, 7 de febrer de 2014

Manlleu-L’Esquirol-Serra del Feu-Campamar-Sant Andreu de la Vola-Santuari de Puig-Agut amb uns quants senders


Aquesta ruta l’hem fet seguint una traça de boscbosc i comencem a pedalar a Manlleu marxant per diverses pistes que en un inici son planeres però aviat comencen a remuntar moderadament fins al serrat de l’Arimany on baixem fins a creuar la riera de Sant Martí pel pont de la Teuleria, molt a prop de desembocar a la riera de les gorgues on forma el salt del Cabrit, aquí agafem un camí que segueix el camí Ral de Vic a Olot, anem pujant amb pendent moderat, amb algun repetjó pel mig, fins arribar a l’Esquirol.


Travessem el poble i agafem un camí que s’enfila cap al puig  Saguàrdia on agafem un sender el faldeja, es un sender curt que va a parar a un camí una mica abans del Coll de Boix, anem a parar al camí del Feu on anem planejant fins arribar al mas, unes rampes ens pugem a la carena de la serra del Feu, deixem de seguda la pista per agafar un sender  que va carenant la serra, amb algun graó que ens farà baixar puntualment de la bici, arribem a la pista que havíem deixat que seguirà pujant, ara per la carena dels Casalets, amb un pendent sostingut fins arribar als Pous on baixarem suaument fins arribar a tocar del coll de Sant Julià.


Trenquem a l’esquerra, cap a Campamar, abans d’arribar al coll de Sant Julià, i comencem una llarga baixada per camins solitaris, estroncada tant sols per algun curt repetjó, que no pararà fins arribar a Sant Andreu de a Vola, hi passem pel costat però no parem de baixar ara per unes fortes rampes que acabem al torrent de Serramala que travessem per una palanca, la pista ens porta a l’Avet per unes dures pujades.


Agafem un caminot tombant a l’esquerra just a tocar la casa i seguim pujant ara més suaument per un camí poc fet servir que va seguint el curs del torrent de l’Avet aigua amunt a prop d’un parell de quilòmetres, el travessem  i a l’altre banda agafem un sender que va baixant amb algun tram força embrossat i que ens deixa a un camí herbós que va a parar a les Salines.


Seguim baixant, ara per una bona pista fins a creuar una palanca on s’ajunten el torrent de Pous i el de les Salines, ara encarem una forta pujada per la pista que segueix a la vora d’aquest segon torrent, arribem a un revolt tancat i seguin recte deixant la pista i agafem un sender  que va pujant amb pendent moderat però que en general es pot ciclar (tot i que nosaltres hi hem trobat fang que per sort no es enganxós), anem pujant cap a dos quilòmetres fins que el sender va a parar a la pista que carena la serra del Feu.


La pista segueix baixant per la serra del Vilar fins que va a parar a un sender que es de molt bon fer , cap a un quilòmetre i mig, fins al final al arribar a un punt rocallós amb fort pendent que ens fa baixar de la bici un curt tram, arribem a una pista formigonada que seguim una estona fins arribar a un repetjó, trenquem a l’esquerra per un camí que ens porta a travessar un camp de conreu (hi ha dues roderes ben marcades), i seguint un sender  que passa de tant en tant per amplies codines, arribem al torrent de Ferrerons.


Travessem el torrent a gual i remuntem una mica per un camí pedregós que  ens deixa a una pista  que va baixant en general, anem agafant diversos camins fins que remuntem una mica per creuar una pista mal enquitranada, just a tocar Joventeny, baixem fins a creuar el rec de  la Font de Comermena, agafem una pista molt bona que va pujant suaument fins arribar al santuari  de Puig-agut, la pista en marxa baixant però aviat en marxem per agafar un sender que baixa molt dret i ens porta a una pista que va al Parer i per diversos camins arribem de seguida a Manlleu.



El recorregut




El perfil




La traça del GPS de la ruta "Manlleu-L’Esquirol-Serra del Feu-Campamar-Sant Andreu de la Vola-Santuari de Puig-Agut amb uns quants senders"