dimarts, 28 de gener de 2014

Llinars del Vallès-Via Augusta-Pont Trencat-Vall d’Olzinelles-Turó Gros-Santuari del Corredor-Sant Sadurní de Collsabadell-Llinars del Vallès


Aquesta ruta es la barreja de dues rutes per la Vall d’Olzinelles  i el Montnegre-Corredor que ha pujat  mparaira, per poder-ho fer circular el peatge que hem de pagar es fer un tram de la C-35, carretera amb un transit intens encara que tant sols seran un parell de quilòmetres. Sortim de Llinars del Vallès anant a buscar les marques grogues i blaves de la Via Augusta que en un inici una mica lleig passant una zona industrial, via del tren, Vilalba Sasserra, C-35 i un tros curt de BV-530, trenquem a la dreta agafant una pista enquitranada que ens porta a creuar la Tordera, ara sense asfalt entrem a les afores de Sant Celoni  passant pel costat del Pont Trencat i pel  lateral de l’autopista, que travessem més endavant arribem a Can Draper.


Aquests dotze quilòmetres més aviat lletjos els oblidem de seguda quan entrem a la vall d’Olzinelles, de cop som a un altre mon, el camí va pujant suaument sempre a la vora del torrent d’Olzinelles on trobem majoritàriament alzines sureres tot i que a banda i banda del torrent hi ha un bosc de ribera, creuem la carretera que puja a Olzinelles i seguim pel caminet que ens porta al pont Can Plana, entre uns altíssims plàtans, al arribar al Pollancre d’Olzinelles  ens apartem una mica del torrent i arribem a tocar la carretera.


Sense creuar la carretera fem un gir brusc cap a la dreta agafant una pista sorrenca que augmenta considerablement el pendent, així anem pujant seguint diversos camins entre un entrellat de desviacions, passem el coll de Can Poliva i envoltats  tothora d’alzines sureres arribem a la serra de la Font on comencem a baixar, després de cap a dotze quilòmetres de pujada, amb pendent moderat fins a Sant Martí de Montnegre.


De Sant Martí seguim baixant una mica amb pendent cada cop més suau fins que comença una dura pujada fins que arribem a la petita ermita de Santa Maria de Montnegre, si fins aquí el pendent era constant ara encararem un seguit de tirapits fins arribar al Turó Gros (758 m) on farem el sostre del dia.


En marxem per terreny força pla, però ben aviat encarem una baixada rapida que ens porta ràpidament a creuar una urbanització per reprendre la baixada que va per sectors de forta a molt forta, una curta pujada abans d’arribar als Quatre camins i una ultima baixada forta fins arribar a la riera de Can Gras que seguim amb suau baixada fins a Vallgorguina.


Creuem el poble i de seguida tornem a pujar per una pista molt bona, una primera pujada ens deixa a Can Clarenç, seguim amb pendent suau un mig quilòmetre per tornar a trobar un seguit de pendents fortes fins al Trull, una curta pausa amb pendent suau ens torna a portar a les fortes pendents que ens deixaran al Santuari del Corredor.


Quan marxem del santuari ho fem agafant un sender que està ple de travesses de fusta que formen uns graons de llarga estesa, aquesta baixada acaba l’àrea d’esplai del Corredor, entrem a la carretera on pugem una mica fins arribar a una desviació on trenquem cap a la dreta, la pista es molt bona i el pendent fort i permet baixar ràpid, arribem a un trencall i tombem a la dreta per un camí que segueix baixant fort i que no es tant bo, més avall millora i arribem a Sant Sadurní de Collsabadell, ara ja per asfalt arribem de seguida al pont que creua l’autopista i a l’altre banda retrobem la traça del inici de la ruta que desfarem i en un parell de quilòmetres i escaig arribem al lloc on hem iniciat la ruta.



El recorregut



El Perfil


divendres, 24 de gener de 2014

Artesa de Segre-Montsonís-Foradada-Cubells-Cabana del Fatxenda-Alòs de Balaguer-Vall d’Ariet-Baldomar- Balaguer


Marxem d’Artesa de Segre pel camí força planer que ens porta cap a Montsonís, al arribar-hi comencem a pujar pels carrers empedrats i costeruts que ens porten al castell, hi passem pel davant i seguim encara pujant fins arribar a l’església de Sant Urbà, sortim a la carretera LV-9136 que ens porta de pla cap a Foradada, hi entrem per  sota de la característica “penya” de Foradada, travessem el poble també pujant encara que més suaument que a Montsonís.


Sortim de Foradada per una pista bona que ens porta, de pla o en suau pujada, per la serra de Cercós, quan s’acaba la serra ens acostem a la C-1313 per tornar-nos a apartar seguint unes bones pistes molt planeres que ens deixen a Cubells, hi passem d’esquitllada i anem a buscar una pista que, després de baixar una mica, marxa força estona de pla o pujant una mica al passar per sota del Tossal Rodó.


A partir d’aquí el pendent augmenta mestre anem pujant per la serra Negra, després d’un parell de quilòmetres el pendent es suavitza fins arribar a un camí força malmès  que  en un últim repetjó ens deixa a la cabana del Fatxenda, comencem a baixar per un sender ample i dret, molt pedregós i amb forces xaragalls els primer dos quilòmetres i després s’estreny quedant un sender net de pedres i força més fàcil, llevat potser d’un parell de graons,  que va a parar a la pista que baixa entre la serra de Carbonera i Saborell.


La pista es mol bona i ens porta en una rapida baixada a la vora del Segre,  marxem de pla cap a la dreta aigua amunt  fins a trobar un pont a mà esquerra que ens permet creuar el riu, a l’altra banda, el camí es asfaltat fins arribar a Alòs de Balaguer, passem el poble sense entra-hi i agafem la carretera que ens portaria a Baldomar si no fos perquè la deixem, quan portem gairebé un quilòmetre, agafant una pista amb una enquitranada pobre que va cap a La Masia.


Anem pujant amb un fort pendent per la pista solitària durant els tres primers quilometres, enfilant-nos per la serra de mosquera, una petita pausa de vora mig quilòmetre de baixada ens dona aire per reprendre els dos quilometres que ens falten per arribar a La Masia, el primer amb molt pendent i el segon gairebé de pla, passem el mas i seguim pujant el quilòmetre i escaig que resta per arribar a les Bassetes.


Passem el collet i s’acaba el quitrà, de fet l’últim quilòmetre ja era clapejat, comencem a baixar amb pendent similar al de pujada, passant per la Masia de la Collada i la Casa Blanca, som ja a la vall d’Ariet de Sols, encara amb el mateix pendent baixem fina a trobar l’ermita de Sant Bartomeu d’Ariet, situada en una explanada molt maca, la pista segueix baixant amb el pendent més moderat i després d’unes giragonses arribem a una pista enquitranada que baixa de La Clua.


Amb el mateix pendent seguirem la pista que va a passar per sota els espadats de les Roquisses del Grau , on hi veiem voltors, faldegem el cingle per sota per un tram més planer que de seguida torna a agafr pendent moderat fins arribar a Baldomar, travessem el poble per la carretera que va cap a Alòs i just a la sortida agafem una pista que marxa força planera , travessem el riu Boix per una petita palanca de fusta i anem a buscar el Segre que també  creuarem per un pont, a l’altre canto deixem la carretera i agafem un camí que va passant entre camps i ens porta a Artesa de Segre.


El recorregut



El perfil




La traça del GPS de la ruta "Artesa de Segre-Montsonís-Foradada-Cubells-Cabana del Fatxenda-Alòs de Balaguer-Vall d’Ariet-Baldomar- Balaguer"



dilluns, 13 de gener de 2014

Cal Rosal-Berga-Sant Miquel de les Canals-Sant Pere de la Portella-Campdeparets-Olvan-Cal Rosal



Sortim de Cal Rosal travessant el Llobregat pel pont nou d’Ornius, agafem un camí que de seguida deixem per agafar un sender que s’enfila fort cap a les Roques dels Escalirons, el fort pendent, la grava i algun graó fa que s’hagi d’empènyer algun tram, després millora i en podem gaudir damunt de la bici, arribem a una pista que amb algun tram formigonat  i generalment pujant ens porta fins a Berga.


Travessem Berga per anar a buscar la carretera que baixa fins al pont de Pedret on agafem la via verda de Pedret que va baixant a la vora del Llobregat, passem un túnel curt que te la mida justa per no necessitar llum, a l’altre banda passem un pont que travessa el riu i ara seguim avall per la riba dreta, aviat deixem la pista per agafar-ne una que marxa cap a la dreta i que s’enfila fort paral·lel al torrent de Bossons, passem un parell de fonts, la dels Rucs i la de Bossoms, el camí te fors pendents i no para de pujar fins a la collada de Mascaró, a partir d’aquí fins al Mascaró ens queda un curt tram amb pendent suau, bones vistes cap a la Serra de Queralt, Cogulló d’Estela, Roc d’Auró, Rasos de Peguera, Serra d’Ensija.


Del mas enrunat baixem una mica fins a la Collada de la Creu i comencem a pujar per una pista deixant a la dreta la que baixa cap a la riera de la Portella, la pista que seguim, amb força grava grossa, te un primer tram de dures rampes que ens dona una treva curta per tornar a encarar un seguit de tirapits que ens portem a uns plans on veiem al fons Sant Miquel de les Canals, esglesiola romànica,  on hi arribem de pla per un camí gairebé desdibuixat per la gespa, l’entorn es preciós i les vistes amb més alçada que al Mascaró, s’amplien al Cadí, la Serra del Catllaràs i si mirem cap a l’altre cantó el serrat de les Tombes.


Marxem pel camí que hem pujat cap a un quilòmetre fins a una cruïlla on deixem el camí que ens tornaria al mascaró i tombem a l’esquerra fent unes baixades amb forts pendents amb molts còdols que fa baixar amb força tensió, arribem a Corrúbies, un altre casa enrunada, i seguim amb la mateixa tònica fins arribar a la riera de la Portella que travessem a gual, la pista segueix la riba esquerra de la riera sense gaire pendent, la tornem a travessar a gual i seguint amb el mateix pendent,llevat d’un últim repetjó, arribem a Sant Pere de la Portella.


Agafem el camí de la Quar a la Portella, que està enquitranat, i el seguim cap a dos quilòmetres fins que arribem al coll de la Creu de Jovell, acabem la constant pujada i ara el camí es més planer un parell més de quilòmetres per tornar a augmentar-ne el pendent durant un parell més i arribar al coll de la Baumeta , la pista segueix  l’obaga del serrat de les Tombes baixant lleugerament al inici i pujant fins a mig serrat on arribem a uns 1050 metres d’altitud fent el sostre del dia i baixar amb suau pendent a Campdeparets, com que queda al mig d’un coll te vistes esplèndides a banda i banda.


De Campdeparets agafem una pista que baixa molt directe al rec de la Riba, passant per sota el serrat Roig, son uns sis quilometres de baixada rapida, cinc per pista bona i l’últim per pista asfaltada, arribem al cobert del Campament i travessem el rec pel pont del mateix nom i seguint un camí de roderes pugem suaument fins a Olvan, travessem el poble i agafem la carretera que va cap a Cal Rosal que deixem abans d’arribar al coll d’Olvan trencant a l’esquerra per una pista que segueix pujant fins una mica més enllà de la Bauma i comencem a baixar suaument voltejant el serrat del Maquis i passant pel costat de Ferreres on el camí esta enquitranat i baixa fins a tocar la C-16 on fem una llarga marrada per anar a creuar-la per sota  i després per un voral de l’antiga carretera de Berga arribem de pla a Cal Rosal.


El recorregut



El perfil




La traça del GPS de la ruta "Cal Rosal-Berga-Sant Miquel de les Canals-Sant Pere de la Portella-Campdeparets-Olvan-Cal Rosal"



dijous, 9 de gener de 2014

dimecres, 8 de gener de 2014

Òdena-Puig Aguilera-Els Mollons-Castell de Claramunt-Diposit de can Titó-Òdena


Sortim d’Òdena (barri), en direcció a l’aeròdrom per una pista que va planera, travessant abans d’arribar-hi la BV-1106 a gual, just després del camp d’aviació passem la A-2 per sota i comencem a pujar suament en direcció a Òdena (nucli antic), sense arribar-hi a entrar, passem pel Raval d’Aguilera i el camí segueix pujant paral·lel al Torrent del Raval dAguilera que creuarem pel pont de Ventaiols, arribem a una pista asfaltada que deixem de seguida marxant recte al mig d’un revolt, una mica més enllà deixem la pista per trencar a la dreta encarant un seguit de pujades fortes que acaben al creuar una pedrera, ara més de pla arribem a un ultim repetjó que ens deixa al cim del Puig Aguilera,on hi ha un vèrtex Geodèsic, encara baixant una mica anem fins a la punta on gaudirem d’una bona vista el la vall de l’Anoia.


Desfem el camí cap a un quilòmetre i mig i deixem el camí de pujada tombant a la dreta per un camí que va força de pla una bona estona, després comencem a  baixar per anar a creuar la C-37 per sobre un pont i seguim baixant unes fortes pendents fins passar pel costat de can Jorba, el pendent disminueix fins arribar a l’ermita de Sant Feliu de la Vall, per arribar-hi ens desviem un centenar de metres del camí.


Marxem encara baixant i anem a parar a una pista enquitranada que en un parell de quilòmetres travessa dos cops la A-2 i va a parar a la N-IIa que deixem de seguida per agafar un camí que travessa la Riera de Castellolí deixant d’una vegada aquest atzucac, la pista, que  te un sol argilós que trobem al límit d’humitat per no anar patinant, s’enfila de valent amb un pendent fort i constant un parell de quilòmetres i escaig, després un quilòmetre amb pendent més moderat ens deixa a la creu del cim de les Planes que corona la serra dels Mollons, on tornem a tenir una bona panoràmica de la conca de l’Anoia.


Retornem per la mateixa pista vora mig quilòmetre i  anem a parar a la pista per la que hem pujat però ara l’agafem cap a la dreta , al principi el pendent es de moderat a fort però es va engrescant i el segueixen unes baixades amb un pendent molt fort, sort que no l’hem de fer al inrevés,  arribem a una pista que agafem cap a la dreta seguint la vora del torrent del Forn d’en Monner i que segueix baixant ara amb un pendent moderat fins arribar al veïnat dels Vivencs.


Seguim baixant per dins el poble fins arribar al riu Anoia que travessem per un pont que ens deixa al nucli antic de la Pobla de Claramunt, on anem a buscar el camí que puja cap al Castell de Claramunt, el camí costerut esta formigonat fins a dalt i ens facilita la pujada de prop d’un quilòmetre i mig que salva cent cinquanta  metres de desnivell, a dalt tornem a gaudir molt bones vistes ara des de l’altre banda del riu, desfem el camí fins a arribar a una cadena que barra el pas als vehicles i aquí deixem el camí per trencar a la dreta agafant una pista que va pujant moderadament fins arribar al gran dipòsit de Can Titó, deixem la pista i tombem a la dreta iniciant un descens fins a Vilanova del Camí on hi entrem creuant l’Anoia, per diferents carrers arribem al barri d’Òdena on hem iniciat el recorregut.


El recorregut



El perfil




La traça del GPS de la ruta "Òdena-Puig Aguilera-Els Mollons-Castell de Claramunt-Diposit de can Titó-Òdena"



diumenge, 5 de gener de 2014

Cardona - El camí dels Santuaris (II), la Mare de Déu del Miracle


Sortim de Cardona pel camí de Lurdes, tot pujant, passem pel costat del Vilar Rural baixant per una pista fins a unes granges on farem una curta pujada i arribem a l’ermita de la Mare de Déu de Lurdes, marxem planejant passant pel costat de cal Xerraire i baixem suaument fins a cal Artilagàs i amb més pendent acabem de baixar fins al torrent de Lurdes, fem una curta pujada deixant a la nostre esquerra a capella de Sant Julià del Guix, anem a buscar un camí que descendeix per la llera del torrent de Lurdes en una suau i


Arribem al camí que puja cap a Lloreda i no pararem de pujar durant cinc quilòmetres tot passant pel costat de Guals, cal Ratera, anant sempre paral·lels a la rasa de la Creu de les Llaceres, després d’una pujada curta baixem una mica i arribem al pla de Bergús on pujant lleugerament tombem a l’esquerra i anem cap a la Pobla que deixem a l’esquerra i seguim pujant pel serrat de Vilalta.


Baixem a buscar la riera de Matamargó que travessem a gual i seguim el camí que va pujant pel costat de la rasa de Santgrà, arribem a una cruïlla i tombem a la dreta seguint pujant encara una mica fins arribar a Santgrà, passem pel costat de l’església i el camí acaba de pujar fins al collet de Su on trobem la carretera enquitranada, a la dreta sobre un turonet veiem des de la mateixa carretera el dolmen de Casacremada.


Marxem a l’esquerra  per l’asfalt passant pel costat del mas de Casacremada, després d’un centenar de metres deixem la carretera per trencar a l’esquerra per un camí que arriba a una cruïlla on tombem a la dreta i anem pujant pel serrat llarg fins arribar al pla de la Llaüna on travessem la carretera per agafar un camí que puja suaument cap a La Carral, una mica més amunt arribem a la carretera que seguirem fins arribar al Miracle.


Desfem el camí una mica per agafar una pista enquitranada que va baixant amb pendent moderat cap a Vivets i el Villaró de la Torre, una mica més endavant deixem l’asfalt i seguim una pista que baixa amb força més pendent  fins la rasa de l’Estany, que travessem un parell de cops, arribem a la Vall i més enllà a una bifurcació on tombem cap a la dreta, ara amb pendent més suau passem pel costat del mas de la Plana Redona i gairebé de pla passem pel costat del mas del Bosc d’en Duc, des d’aquí fins a fer un gran revolt les vistes cap al Castell de Riner son molt bones, seguim de pla fins a Casamartina on arribem a la carretera.


La carretera va cap a Freixinet, però tot i que més endavant hi hem d’anar l’agafem en direcció contraria, en pujada suau, fem un parell de quilòmetres i després de passar el Sola la deixem seguint recte, travessem la rasa del Solà i pugem fins el collet de la Sentor una curta baixada ens porta a Bolsegura i amb més pendent arribem a la carretera que ens puja fins a Freixinet, marxem per un camí que va de pla i més endavant puja cap a cal Peguera on travessem un rierol, més enllà arribem a una pista enquitranada  que seguim fins a Cal Panissar.


Tombem a la dreta pujant fins a sota el turó de Santdiumenge on tombem a l’esquerra per un camí que va de pla per després baixar fins a Su d'on marxem per un camí que puja suaument fins la Serra, en marxem baixant suaument fins a creuar la carretera i comencem a pujar pel la serra de Balius,després una forta baixada ens deixa a Bergús, marxem de pla pel camí asfaltat que ens porta a la carretera, la deixem de seguida per fer una petita marrada fins al Hostal de Fontelles.


Retornem a la carretera  que seguim cap a un quilòmetre i la deixem trencant a l’esquerra agafant un camí que puja una mica i comença a baixar pel serrat de Sant Quintí, arribem a la Pedra del Francès on fem un gir sobtat per baixar a la carretera que travessem i agafem una pista per baixar cap al Mujal, més enllà pugem per un camí amb trams molt pedregosos i altres bons que ens deixa a la carretera i que seguim una mica fins a trobar la traça del inici de la ruta i que desfem fins a Cardona.


El recorregut



El perfil




La traça del GPS de la ruta "Cardona - El camí dels Santuaris (II), la Mare de Déu del Miracle"