dimarts, 29 d’octubre de 2013

Sant Esteve d’en Bas, Hostalets d’en Bas, Hostal del Molí, Camí ral Olot Vi,El Coll, Roques Encantades, Armadans, Coll de Condreu, El Masnou, El Grèvol, Sant Feliu De Pallerols, Via Verda Carrilet.


Sortim de Sant Esteve d’en Bas per la C-153 que seguim uns centenars de metres en direcció cap als Hostalets d’en Bas,  deixem la carretera trencant a la dreta per un camí rural asfaltat que de seguida deixem per agafar un camí de roderes que marxa a la nostre esquerra, un senderó i un altre camí ens deixen a la pista enquitranada que va als Hostalets d’en Bas, hi arribem de pla com tot el camí que hem fet des de la sortida.


Passem per dins el poble sortint-ne per una pista enquitranada, que continua planejant fins a l’Aubert, el revolt abans d’arribar-hi trenquem a la dreta seguint un camí de roderes que va fins al Molí Vell, seguint el Camí Ral arribem, encara de pla a l’Esquirol, aquí comencem a pujar per una pista pedregosa bastant solta, més amunt la pedra ja no esta solta però el terra es molt boterut, arribem a la Font de les Marrades i a partir d’aquí fins L’Hostal del Grau  l’enllosat està força conservat però va fent bonys i graons.


En conjunt des de l’Esquirol l’Hostal del Grau, tot i que tant sols son uns 3 quilòmetres i guanyes uns 400 metres de desnivell, hem anat més estona empenyent que sobre la bici i pujant i baixant tot sovint, val a dir que es una pujada preciosa paisatgísticament parlant però que ningú s’enganyi fer-ho sobre la bici es (deu ser) duríssim. Marxem pel Pla del Grau fins a trobar la pista enquitranada que ens porta fins al Coll, a tocar del coll de Pruit.


Deixem la pista marxant a l’esquerra, anem pujant lleugerament, agafant diversos camins fins arribar a prop de la Salut, ens en apartem i entrem en una densa fageda i quan comencem a baixar trobem una desviació i tombem a la dreta i en poc més d’un quilòmetre arribem a les Roques Encantades que segons la llegenda, un dimoni habitava en aquest indret i quan s’avorria o bé estava de mala lluna, s’entretenia fent rodolar alguna de les roques pendent avall per veure com espetegaven contra les cases de Sant Feliu de Pallerols.


Retornem a la cruïlla i seguim la pista que baixa suaument per dins la fageda i ens porta a Armadans, creuem una porta metàl·lica i tot seguit veiem un sender (indicat) que marxa cap a l’esquerra, passem una petita porta per entrar-hi i aviat el sender comença a baixar passant diversos cops per graons de pedra que ens faran baixar sovint de la bici, quan s’acaba arribem al coll de Condreu.


Seguim la C-153 tombant a l’esquerra però aviat veiem un senderó que marxa a la dreta, al inici es força decebedor, força pendent, troncs i tronquets, graons, però de mica en mica es va arreglant i ens permet anar sobre la bici, anem a parar a un camí força més bo i perd el pendent inicial fins a anar gairebé de pla, arribem a la carretera que hem deixat abans i la seguim uns centenars de metres, la deixem per agafar una pista enquitranada que ens baixa fins a el Masnou.


Passem per l’era del mas i trobem un seguit de traces fetes pel bestiar que fan difícil saber que es camí i que no, refiant-nos del GPS anem baixant passant per llocs on es clara la traça i llocs que no, arribem al Grèvol i a partir d’aquí el camí es clar, el pendent segueix sent força fort però ara permet anar força més ràpid, perdem alçada ràpidament i voltegem el volcà de Sant Marc passant per alguna de les seves torberes.


Arribem a una pista que te trams formigonats i anem a parar a una pista ample enquitranada on comencem a planejar fins arribar a Sant Feliu de Pallerols, per dins el poble anem a buscar la via verda del Carrilet, que en lleuger pendent ens puja fins el Coll de Bas i amb baixada suau ens porta fins a Sant Esteve d’en Bas.




El recorregut


El perfil






La traça del GPS de la ruta "Sant Esteve d’en Bas, Hostalets d’en Bas, Hostal del Molí, Camí ral Olot Vi,El Coll, Roques Encantades, Armadans, Coll de Condreu, El Masnou, El Grèvol, Sant Feliu De Pallerols, Via Verda Carrilet."






divendres, 25 d’octubre de 2013

Monistrol de Calders -La Sala de Sant Llogari-Vilanova-Pujalt-Marfà-Molí de Brotons


Marxem per Monistrol de Calders fent unes bones rampes fins arribar al Saladic, ja deixant el poble enrere comencem a baixar, deixem l’asfalt i seguim la pista que va a la vora de la Riera de Sant  Joan, entre baixada i pla, arribem a un curt repetjó que puja fins a Rubió, passem per l’era i baixem fins a creuar la riera a gual , normalment seca, més enllà la tornem a creuar i la pista s’enfila amb pendent moderat fins arribar al Pla de Sant Llogari, des d’on veiem la masia de Sala de Sant Llogari, actualment no està habitada.


Tombem a l’esquerra en direcció a la masia, al passar-hi per sota no podem estar-nos de pujar-hi a fer el tafaner, retornem al camí que ara fa baixada fins  a retrobar altre volta la Riera de Sant Joan, sense travessar-la seguim el camí que va al seu costat una estona pujant moderadament, ens apartem de la riera i travessem el Torrent de Marcet, quan ens en apartem augmenta el pendent i fent unes llargues giragonses arribem a Vilanova.



El camí hi passa pel costat i amb pendent suau arribem de seguida al Pla de la Gana, fem un gir de 360 graus i fem una forta baixada que ens porta a travessar la riera de Vilanova, a l’altra banda el camí va pujant amb algun tram fort i algun tros de mal camí, arribem a el Pedrós on hi ha una cruïlla, tombem a l’esquerra fent una curta pujada amb força pendent que acaba al arribar a sota Pujalt on fem el sostre del dia.


Comencem a baixar i agafem la desviació de la dreta que va carenejant, amb vistes per un cantó cap a Montserrat i el Montcau i per l’altre podem veure Moià, arribem a una bifurcació i agafem el camí de la dreta que amb fortes pendents ens deixa al Coll de Marfà on fem un gir de 360 graus, i desprès de fer una baixada i una pujada moderades tornem a fer un fort pendent fins arribar a Marfà.


Passem pel davant del Mas i seguim baixant fins arribar a la Riera de Marfà, la travessem a gual, avui sense mullar-nos els peus, (encara que sovint es inevitable), passem pel davant de les runes del Molí de la Tosca i una pujada curta ens porta a passar pel costat de la Mare de Déu de la Tosca, ens desviem del camí principal agafant un sender a mà dreta que ens porta al Salt de la Tosca i el Molí de Brotons on es forma una gran bassa i es un entorn molt maco.


Retornem a buscar la pista que hem deixat seguim pujant fent unes giragonses, quan arribem a una bifurcació trenquem cap a l’esquerra, baixem  tot anar-nos acostant altre cop a la riera de Marfà, arribem al inici del meandre de la Datzira i per sobre la cinglera podem veure la riera sota nostre, més avall ens desviem cap a la dreta i desprès de creuar a gual el Torrent de la Font de l’Esqueix anem per un tram que va fent ondulacions.


Quan som a prop de la Coma el camí va baixant fins a creuar la Riera de Marfà per una palanca, ja es el darrer cop que la travessem, el camí ara puja suaument, a la nostre dreta podem veure com la riera passa per un bell paratge engorjant-se, son els Gorgs Blaus, ara una baixada suau ens porta al costat de la Resclosa del Païssa, pujant suaument arribem a l’asfalt que ja no deixem fins a entrar a Monistrol de Calders.



dimarts, 22 d’octubre de 2013

Jorba - Els Prats de Rei - Copons - Jorba


Sortim de Jorba per una pista bona que va pujant lleugerament al costat de la riera de Rubió, arribem a la resclosa de Jorba i el camí s’estreny, travessem a gual un parell de cops la riera  i arribem a una pista enquitranada que agafem uns centenars de metres tombant a l’esquerra, la pista ens deixa a la BV-1037 que travessem per agafar una pista amb força graveta que puja amb força més pendent.


La pista es va enfilant fent alguna giragonsa i abans de canviar de vessant arribem a un mirador (desviant-nos 30 0 40 metres a la dreta), passem pel costat del Turó dels Rogers i anirem carenejant una bona estona, fem una petita pausa al arribar a la cruïlla de Cal Teixidor dels Tres Pins i reprenem la pujada ara una mica més suau fins arribar a la carretera BV-1031, davant de L’Hostal Nou.


Seguim la carretera, que va de pla, uns centenars de metres i trenquem a la dreta agafant una pista que comença a baixar, arribem aviat a una desviació, a mà esquerra marxa un sender una mica malgirbat que ens baixa fins a una pista enquitranada, tombem a l’esquerra seguint-la fins a trobar un camí a l’esquerra , que va baixant i que no deixarem fins arribar a Els Prats de Rei.


Travessem la vila i sortim per la C-1112 que deixem al arribar a una gran nau de venda de tèxtil, hi passem pel costat agafant un camí que puja en un inici però que torna a baixar fins a trobar una pista ampla, l’agafem tombant a la dreta aviat comença a pujar, passem per La Clau i a partir d’aquí el camí va força planer fins arribar a la Carena de les Viudes on comencem a baixar, més endavant al passar per Cal Queta el pendent augmenta i més avall la pista està enquitranada fins arribar a Copons.



Travessem gairebé tot el poble seguint la C-1412 i abans de sortir agafem un carrer a la dreta que ens porta a un camí que aviat travessa la Riera de Veciana, deixem el camí per agafar un sender a la dreta que passa per el Nocs i més endavant va a parar a un camí de roderes que anirà baixant suaument al costat de la riera de Veciana fins que  s’ajunta amb el riu Anoia, seguim baixant suaument i travessem el Pont del Ganxo per sota i també l’Anoia a gual i una forta i curta pujada ens deixa a l’Hostal del Ganxo, pugem a l’antiga N-2 on trobem un carril bici enquitranat que ens portarà fins a Jorba.



El recorregut


El perfil





La traça del GPS de la ruta "Jorba - Els Prats de Rei - Copons - Jorba"






dissabte, 5 d’octubre de 2013

A peu pel PR-C136 Montcogul – La Gavarresa


Marxem de la plaça de l’església de Santa Maria passant per sota l’últim arc que queda de la muralla que encerclava el Castell d’Artés, baixant per diversos carrers anem a parar a una palanca que creua la Riera de Malrubí per on sortim de la vila, ens enfilem per un camí que després de creuar una pista baixem fins a la carretera que creuem i paral·lels al Riu Sec passem per sota l’Eix i arribem a la riera Gavarresa.


Passem per sobre una palanca que creua la riera i planegem una mica abans de trencar a la dreta agafant la pista  que, en alguns punts força dret, puja fins a Fucimanya, just abans de depassar l’ermita, pel costat d’un pal indicador deixem la pista i agafem un sender que va pujant, el sender s’eixampla de seguida i segueix amunt fins arribar al costat d’un antic enlairament de parapent, des d’on podem Artés i la conca de la Gavarresa.


Ara marxem baixant suaument, amb el Montcogul davant nostre, arribem a una cruïlla i tirem pel camí del mig que va pujant suaument fins que després d’un revolt pronunciat agafem un corriol un pèl més dret que puja fins el cim del Montcogul.


Baixem del Montcogul per l’altre banda per un corriol força dret fins que arribem a una desviació que agafem a mà dreta, el sender va planejant o baixant lleugerament faldejant el Montcogul, deixarem el sender trencant a l’esquerra per un altre sender que segueix baixant fins arribar a una pista que segueix baixant suaument, trobem un altre sender  cap a l’esquerra i l’agafem i anem fent ondulacions carenejant la Serra del Moncugul.


Al arribar a la punta de la carena el sender comença a descendir decididament una bona estona fins que arribem a una pista davant de La Carrera, l’agafem cap a l’esquerra però aviat la deixem agafant un sender a voltes desdibuixat pel pas dels remats, anirem baixant i arribem a una pista a l’alçada del Saltant de Cal Mateu, la seguim i ens porta a Cabrianes.


Creuem el poble i un camí ens porta fins a un polígon industrial que també creuem, quan el camí arriba al Llobregat al costat de La Corbatera marxem cap a l’esquerra paral·lels al riu i arribem a la Sínia, esta una mica reconstruïda per poder-hi pujar i veure el pas del Llobregat al seu costat, marxem encara paral·lels al riu aigua avall, sense un camí clar ja que està envaït d’herba arribant així a un camí que  creua per sota l’Eix.



A l’altra banda seguim de pla i aviat trobem un camí a la dreta que porta fins l’aiguabarreig Llobregat-Gavarresa, marxem cap a l’esquerra paral·lels a la riera un bon tros fins un punt on travessem la riera a gual  i seguirem paral·lels per trams desdibuixats fins que trobem un camí que se’n aparta i que ens porta a creuar la carretera que va a Artés, seguim pràcticament de pla cap trobar la Riera de Malrubí i anem al seu costat arribant a un pas que travessem a gual, a l’altre cantó hi ha la font del Molí, la deixem a la nostra esquerra i per un corriol que en algun punt puja dret arribem a sota les muralles i per unes escales a la plaça d’on em sortit.



El recorregut



El perfil




La traça del GPS de la ruta "A peu pel PR-C136 Montcogul – La Gavarresa"