dijous, 29 d’agost de 2013

A peu per Can Jorba (pista), Coll de Mosset,Cova del Cabrit, Cova de L’Arcada,Coll del Xincarró


Deixem el cotxe a una petita explanada que hi ha al capdamunt  d’un camp d’oliveres que hi ha entre can Jorba i el Clot del Tambor. Marxem per la pista que va cap a can Jorba però de seguida agafem un sender , poc vistós, que hi ha a la nostra esquerra, el sender s’enfila amb forts pendents pel Serrat de la Palomera, com que passa per clapes de pedra hi ha trams poc evidents però ens ajudaran força les marques vermelles, a vegades molt vistoses a vegades tapades amb pintura gris.


Quan passem per sota la Palomera tenim una bona vista de l’Ajaguda, ara anem força planers fins un revolt sobtat, que amb una pendent moderada el sender ens deixa al Coll de Mosset. Marxem del coll baixant i canviem de vessant, aquí cal parar atenció al inici ja que no està molt clar per on baixar, ens tornen a ajudar les marques vermells molt esborrades, anem de pla o baixant lleugerament fins a faldejar el serrat del Faraó passant per sota el Faraonet i el Faraó imponent per sobre d’ell.


El sender segueix faldejant per sota el serrat amb la mateixa tònica, trams poc evidents al creuar les parts rocalloses, però les marques  vermelles i algunes fites ens va guiant, passem per sota l’agulla de l’Aritjol i vorejant-la arribem a la Coma dels Naps de Baix  on passem per entre diversos blocs travessant el torrent sec.


Passem per sota la Roca Roja,l’Agulla del Senglar, la Proa, per arreu veiem vies d’escalada, just a sota la Proa hi trobem la Cova del Cabrit, seguim pel repeu de les parets encara de pla fins a trobar una cruïlla, l’agafem cap a la dreta i ara pujant lleugerament anem fins a la Cova de l’Arcada, com d’altres racons de Montserrat es impressionant, amb el seu gran arc adossat a la paret d’una amplada d’uns 5 metres que s’aixeca uns 20 metres en el punt més alt de l’arc que deu fer uns 40 metres.



Retornem a la cruïlla i ara el sender va baixant fins arribar a la Font d’en Xebret, que no raja, es curiós el banc que hi ha,  acabem de baixar fins al Torrent del clot del Tambor que seguirem una mica per la grava de la llera i el deixem marxant a la dreta enfilant-nos per un sender que sense gaire pendent puja fins al Coll del Xincarró, baixem una mica per travessar el Torrent de Porquer, seguim baixant pel camí de la Cova de l’Arcada fins que agafem un sender que marxa cap a l’esquerra travessant camps d’oliveres, arribem a la pista que va cap a can Jorba passant pel Clot del Tambor  i en poca estona arribem al cotxe.



El recorregut



El perfil




La traça del GPS de la ruta "A peu per Can Jorba (pista), Coll de Mosset,Cova del Cabrit, Cova de L’Arcada,Coll del Xincarró"






dimarts, 27 d’agost de 2013

A peu pel Volcà Croscat, Volcà de Santa Margarida, Sant Miquel Sacot, La Fageda d’en Jordà



Deixem el cotxe a  l’aparcament que hi ha al quilòmetre 4 de  la carretera d’Olot a  Santa Pau a l’esquerra , al mateix lloc hi ha un punt d’informació, on ens recomanen fer la ruta al reves del que marca l’itinerari per agafar al inici la part més oberta i calorosa. Sortim de l’aparcament seguint les senyals  de la ruta 1, de seguida entrem a un sender que va per dins el bosc, va pujant lleugerament i ens porta a una pista que va voltejant el volcà Croscat.


Desde la mateixa pista podem veure de lluny les grederes del volcà, la pista va a parar a una pista asfaltada que passa pel costat d’un restaurant, el Masnou, des d’on surt un camí cap  a l’esquerra que puja a veure les grederes seguint l’itinerari 15, nosaltres seguim recte i anem a parar a la carretera GI-524, la travessem i arribem a l’àrea d’informació de Santa Margarida, on hi ha un ampli aparcament i l’única font del recorregut .

Marxem de l’àrea per un camí que fa pujada i s’enfila pel con del volcà de Santa Margarida, passem per Caselles i el pendent es fort i per sort el camí es ombrívol, al arribar a dalt un sender comença a baixar cap a dins el cràter, al centre hi ha una bona explanada on hi ha l’ermita de Santa Margarida.


El camí s’enfila cap a l’altre banda i pugem fins a sortir del cràter, baixem pel con del volcà enmig d’un bosc d’alzines, el camí fa giragonses i el pendent es moderat, arribem a un camí que deixem de seguida per agafar un sender amb el sòl molt erosionat, que tomba cap a l’esquerra i va baixant tot seguint els senyals del GR  2, sortim a una pista enquitranada que planeja, arribem a un revolt on agafem un sender que tira recte i s’enfila cap a Sant Miquel de Sacot.


Encara seguint el GR, pugem una mica per asfalt fins a trobar un sender que comença a baixar, el sòl està molt erosionat  hi ha trams que rellisquen força, arribem a un camí asfaltat que volteja la Cooperativa La Fageda, deixem l’asfalt trencant a l’esquerra per un camí que va planer i ens porta a entrar a la Fageda d’en Jordà, el bosc de faigs es grandiós i anirem seguint el camí que, tot i ser força planer,  passarà per algun turonet ja que el bosc està assentat sobre la colada del volcà Croscat. Arribem a can Serra després d’una mitja hora de marxa per dins la fageda.






El recorregut



El perfil




La traça del GPS de la ruta "A peu pel Volcà Croscat, Volcà de Santa Margarida, Sant Miquel Sacot, La Fageda d’en Jordà"






dissabte, 24 d’agost de 2013

A peu per Rupit, Salt de Sallent,Volta a l’Agullola,Sant Joan de Fabregues,Rupit


Sortim de l’ampli aparcament que hi ha a l’entrada de Rupit i anem cap a la dreta carrer avall per anar a passar el pont penjant que ens permet travessar la riera de Rupit, a l’altre banda ja som al mig del poble, anem cap a la dreta passant per davant de l’església de Sant Miquel, més avall trobem un rètol que ens indica la direcció a seguir cap al Salt de Sallent. Per sortir del poble passem per sota una casa i ja som al camí que ens portarà al salt.


El Camí marxa de pla a buscar unes escales que ens baixen fins a un afluent de la riera de Rupit que travessem per tornar a pujar a l’altre cantó, ara situats al marge esquerra de la riera de Rupit anem baixant suaument per dins el bosc, aviat arribem als Saltants del Rodor, des del mateix camí es pot veure una mica el primer salt, baixem una mica i de seguida arribem a la Font de la Pomareda. Si ens desviem del camí baixant per la nostra dreta arribem a la riera i podem veure el Saltant de Sabaters.


Retornem a la font i seguim el camí cap a la dreta que segueix baixant suaument, al cap de poca estona sortint del bosc arribem a una pista i a la nostra dreta podem veure com la riera s’estimba uns vuitanta metres avall formant el Salt de Sallent , nosaltres hem escollit un dia, l’endemà de ploure, i el cabal es important (val la pena si es pot venir desprès de ploure). Seguim la pista que em trobat cap a l’esquerra i ens porta a un mirador on tindrem una vista complertadel salt i la cinglera, també podem veure la característica Agullola de Rupit, que més tard voltejarem.


Però no en tenim prou i volem veure el salt des de sota, per fer-ho tornem a la pista i tombem a la dreta de seguida, al mig d’un revolt, la deixem seguint recte per un sender que va a buscar el Grau de la Donada, el camí de baixada comença per un empedrat que fa ziga-zagues curtes i baixa dret fins arribar a un trencall (hi ha una fita amb pedres) que agafem tombant a mà dreta, el sender segueix baixant força dret per dins del bosc que no ens deixa veure res fins a arribar gairebé al gorg que es forma a la base del salt des d'on veiem la magnitud del salt (paga la pena l’esforç de baixar a contemplar-lo des de baix).


Retornem a la cruïlla, la pujada es més fàcil que la baixada, al arribar-hi tombem a la dreta i seguirem un sender, algun cop perdedor, ens ajuden algunes cintes blanques penjades del arbres, fins arribar a una pista que si anéssim a l’esquerra ens portaria a la Donada, nosaltres anem a la dreta baixant fina a la riera, la travessem per sobre unes pedres que fan de passeres i tot i el cabal aconseguim arribar a l’altre marge amb els peus secs.


La pista, que va pujant sense massa pendent, ens porta gairebé al peu de l’Agullola, es un camí agradable, força ombrejat, que ens permet veure les cingleres de Pujolràs, Castellet i Casadevall i a la llunyania la cinglera del Far, també veiem de lluny el Salt de Sallent. Quan hem passat per sota l’Agullola, encarats al migdia, el paisatge canvia i minven les ombres, passem pel costat de Fàbregues, un mas abandonat, i el pendent augmenta.


Anem a fer una llarga marrada fins a trobar la pista formigonada que baixa de Rupit, virem sobtadament cap a la dreta seguint la pista amb les marques del GR 2 que puja fins al trencant de Sant Joan de Fàbregues. Si anéssim a la dreta en pocs minuts arribaríem a l’ermita de Sant Joan de Fàbregues, nosaltres seguim per la pista per on continua el GR 2-2 que ens portar`a Rupit en suau pujada.





El recorregut



El perfil




La traça del GPS de la ruta " A peu per Rupit, Salt de Sallent,Volta a l’Agullola,Sant Joan de Fabregues,Rupit"






divendres, 23 d’agost de 2013

A peu per Sant Serni del Grau, Grau de Lord, Santuari de Lord, Grau de Sallort, Sant Serni del Grau



Deixem el cotxe a l’aparcament que hi ha davant de l’ermita romànica de Sant Serni del Grau o de Vilamantells, molt bonica (tal i com ens han dit a l’Oficina de Turisme de la Vall de Lord a Sant Llorenç de Morunys, on ens han atès molt bé). Marxem, en suau pujada,per la pista forestal enquitranada seguint les marques del GR-7 fins que arribem a un pla on el GR se’n va cap a la dreta enfilant-se cap al Grau de la Roca Foradada, (nosaltres no ens hi enfilem però la ruta proposada per l’oficina de turisme si que hi passa).


Seguim recte fins a trobar un túnel curt on es pot passar sense llum i a l’altre cantó, a la dreta retrobem el sender que  s’enfilava pel grau, continuem però per la pista ara ja seguint l’itinerari, passem la font de Sant Isidre, que ens queda a l’esquerra a la vora de la pista i en poca estona arribem al inici del Grau de Lord on hi un aparcament de cotxes  que es pot fer servir per escurçar la caminada.


Davant  nostre hi ha el camí empedrat, molt ben conservat, que puja molt dret fent giragonses, la pujada es curta però intensa i ens deixa a dalt de la Mola de Lord 1.180 metres d’alçada des d’on es pot gaudir d’una excel·lent panoràmica de l'embassament, de les serres dels Bastets, de Busa i del Port del Comte (la pujada va seguint les estacions d’un Via Crucis que acaba a la capella de Sant Pere Màrtir), baixant lleugerament arribem al Santuari de Lord, a la dreta hi ha un bosquet de pi roig, amb algun banc repartit, on podem aprofitar per fer un mos a l’ombra dels pins.


Per continuar la nostre ruta agafem el camí de Sant Jaume, per fer-ho hem de passar un reixat que ens deixa davant de la porta del santuari, que es pot visitar i veure la verge bruna de Lord (per 50 cèntims s’encenen els llums de l’altar), encara passem un altre reixat per sortir de les dependencies i seguim el camí ben marcat fins arribar al inici del Grau de Sallort o de Sant Jaume.



El camí va baixant fent giragonses al inici, per un empedrat força ben conservat, fins que gira decididament cap a l’esquerra, ara seguim un sender molt marcat pel peu dels cingles, arribem a una cruïlla i tombem a l’esquerra tot pujant, passem algun punt força dret i arribem a una pista on tombem a l’esquerra pujant fins a una porta metàl·lica que està a tocar del Grau de Lord. Arribem a la pista asfaltada on comença el camí del Via Crucis i desfem el camí d’anada dos quilòmetres i mig de suau baixada ens portaran a Sant Serni on tenim el cotxe.





El recorregut



El perfil




La traça del GPS de la ruta " A peu per Sant Serni del Grau, Grau de Lord, Santuari de Lord, Grau de Sallort, Sant Serni del Grau."






dijous, 22 d’agost de 2013

Mare de Déu de Corbera, Font del Tagast, Cogulló d’Estela, Roc d’Auró, Torreta dels Enginyers, Coll de Tagast, Serra de les Arades, Pleta de To, L’Estany


Sortim del santuari de la Mare de Déu de Corbera agafant el PR C-73 que puja per un sender  ben marcat, la pujada es forta i ens porta a una pista que deixem tot seguit per anar cap a un sender  planer, també molt fressat, que passa pel darrere de cal Déu aviat però comencem a enfilar-nos recte, fent una drecera dreta que talla pel mig un camí que va fent ziga-zagues, així arribem a la Font de Tagast.


Marxem de la font retornant una mica enrere i tombem cap a l’esquerra tot pujant per prats on el camí es poc evident, trobem alguna fita escadussera fins que en una curta baixada anem a parar a una pista, ara pugem lleugerament fins al Coll d’Estela, tombem a l’esquerra i seguin un vailet que ens queda a la dreta fins que el camí es més fressat, aleshores quan el sender es comença a enfilar trobem un pas amb roca calcaria on hi ha un cable que ens ajuda a pujar, més amunt hem de superar una curta escletxa, el camí ara te timba a mà dreta però de seguida girem i arribem al cim del Cogulló d’Estela (1869 m).


Del mateix cim podem veure els dos següents cims que volem fer, en primer terme el Roc d’Auró i pel seu darrera sobresurt la Torreta dels Enginyers. Desfem el camí fins al Coll d’Estela, més enllà trobem la Font d’Estela, pugem una mica i trobem una altre font, la del Pein, tot seguit deixem el sender més marcat i tombem a mà dreta posant-nos a una zona caòtica que anem pujant guiant-nos per nombroses fites, arribem a un punt on trobem un sender més traçat i l’agafem cap a la dreta seguint unes marques amb la senyera que ens porten a un coll on trobem una cadena que ens ajuda a superar un tram rocallós, una curta pujada sense cap complicació ens deixa al cim del Roc d’Auró (1948m).


Marxem del cim retornant a la cruïlla on hem sortit del caos de roques i seguin el sender que marxa força planer faldejant la muntanya, encara amb marques amb la senyera, arribem a un punt on pugem decididament fins a un collet, tombem a la dreta i pel mig de prats, per sota d’unes línies elèctriques gairebé de pla arribem a la Torreta dels Enginyers (1987m) on hi trobem un vèrtex geodèsic.


Pel mig del bosc anem a buscar una pista amb grava que baixa suaument als Pla de l’Orri, tombem a la dreta i baixem pel mig dels prats fins a trobar un sender molt marcat que Baixa al pla de la Bassa, voregem la bassa i arribem al Coll de Tagast. Pugem al costat d’unes roderes que han erosionat el prat i arribem a un collet ( hi ha un rètol casolà que l’anomena Coll de l’Angel) deixem el sender fresat tombent a la dreta enfilant-nos pel mig del bosc i amb un traçat poc evident anem pujant fins al Serrat de l’Hospital on hi trobem una fita (un munt de pedres i un basto) que assenyala el punt més alt.


Retornem un xic enrere i descendim a mà dreta baixant per un pendent fort pel mig del bosc, sense marques ni camí, i arribem a un sender just on acaba la Canal del Tonedor, podríem baixar per la canal per anar a l’Estany però ens estimem més fer una petita marrada i anar-hi per la Serra de les Arades. Pugem primer al Serrat de les Estelles on trobem una fita ( una altre pila de pedres) que ens indica el punt més alt i sense camí anem carenejant, amb baixada suau, la Serra de les Arades, a la vora de la cinglera que ens queda ala dreta, arriba un moment que ens en separem marxant cap a l’esquerra i sense cap traça descendim amb més pendent, travessem una pista i pels mig del bosc trobem un senderó que ens porta fina la Pleta de To.


Seguim recte per arribar-nos fins un morral on hi ha una estelada (un drap casolà ens indica que es el Morral d’Estelles?). A sota nostre veu l’ampli pla de l’Estany. Retornem a la pleta i del petit coll cerquem l’entrada força amagada d’un sender que ens ha de portar fent una llarga baixada en diagonal fins a l’inici de la Canal del Tonedor, ara el camí es poc visible,seguim baixant fins a trobar una pista que es portara pel costat del mas de l’Estany.



Continuem per la pista que va a parar a una de més amplia i va baixant suaument fins al Coll de l’Oreller on hi ha una cruïlla, tombem a la dreta seguint les marques del GR 107, encara baixant lleugerament, més avall el camí comença a pujar, passant algun tram amb formigó, i arribem al santuari de la Mare de Déu de Corbera.



dissabte, 17 d’agost de 2013

Apeu pel Camí dels Degotalls, Canal del Pou del Gat, Pla de la Trinitat, Ermita de Sant Salvador, Roca de Sant Salvador (l’Elefant), Canal Plana, Canal del Pou del Gat, Camí dels Degotalls.


Deixem el cotxe a la vora de la carretera BP-1103 venint de Santa Cecilia, en un petit espai que hi ha al revolt abans de trobar la BP-1121 que puja de Monistrol. Marxem en direcció a Santa Cecilia uns cent metres i a l’altre banda veiem unes escales, davant un rètol ens indica Camí dels Degotalls, de seguida arribem a un punt on hi ha la marca de pas barrat del PR, es per on entrem a la Canal del Pou del Gat tot deixant el Camí dels Degotalls.


La canal puja dreta, sovint amb passos on haurem de grimpar una mica, això la fa entretinguda, en un punt trobarem una instal·lació amb una corda que ens ajuda a fer un petit flanqueig, res de l’altre mon si s’hi està avesat, quan deixem la llera del torrent el pendent es suavitza i de seguida arribem al Camí de l’Arrel, tombem a l’esquerra i el seguim fins arribar al Pla de la Trinitat.


Al pla deixem el Camí de l’Arrel i tombem a la dreta seguin les marques del PR-C 19, en suau pujada arribem a La Trinitat, passant-hi pel costat, seguim el camí força planer fins que passem per sota la Trumfa on deixem el PR trencant a la dreta i pugem per unes ziga-zagues força dretes que ens deixen a l’Ermita de Sant Salvador.


Deixem el camí més evident, que va cap al Coll de Sant Salvador, i comencem a pujar cap a la dreta des de l’ermita cap a una canal, trobem alguna fita que ens orienta, ens cal per alguna grimpada fins arribar a un pas on tant sols es pot pujar per una canal estreta, quan l’hem superat anem cap a l’esquerra per assolir el cim de la Roca de Sant Salvador (l’Elefant), a dalt tenim una panoramica cap a Gorros, Els Flautats, Serra de les Lluernes, el Cavall Bernat, Sant Jeroni, El Montgròs...


Baixem de l’Elefant desfent el camí fins que tombem a la dreta per no tornar a l’ermita, seguint unes marques grogues anem a trobar el camí que ve del Coll de Sant Salvador (que abans havíem deixat), marxem de baixada pels camí que ens porta cap a la Serra de les lluernes, arribem al Coll de la Canal Plana on trenquem a la dreta per començar a descendir per la canal.



La Canal Plana de plana no en te res, es dreta i terrosa sobretot al inici, mirant de no relliscar una ràpida baixada ens deixa al Camí de l’Arrel on tombem a ma dreta, uns pocs metres més enllà trobem a l’esquerra la Canal del Pou del Gat, que farem servir per tornar al cotxe tot desfent el camí de l’inici.




El recorregut


El perfil




La traça del GPS de la ruta " A peu pel Camí dels Degotalls, Canal del Pou del Gat, Pla de la Trinitat, Ermita de Sant Salvador, Roca de Sant Salvador (l’Elefant), Canal Plana, Canal del Pou del Gat, Camí dels Degotalls."