diumenge, 24 de febrer de 2013

Caminant per la riera de Rajadell i la riera de Cornet-Pous de Glaç, tines i barraques de vinya


La sortida la fem a l’aparcament que hi ha a uns centenars de metres quan hem passat la desviació que va a la torre de Santa Caterina, marxem per la pista que va cap a can Poc Oli, prop de l’aiguabarreig de la riera de Rajadell amb el Cardener, marxem per un bon camí  que  va pel seu costat aigua amunt fins poc abans del cingle dels Esparvers, agafem a ma esquerra un corriol que travessa la riera (marcat amb una ratlla groga que anirem seguint fins que arribem al gorg de les Escaletes), a l’altre banda pujant una mica trobem el pou de glaç de la riera de Rajadell.


El corriol s’enfila  per l’obaga de l’Agneta fins a la carena de la serra de Montlleó, passant per  sobre  del cingle dels Esparvers des d’on podem veure el gorg del mateixa nom, molt a prop ens trobem una tina quadrada, seguim pujant fins arribar a la carena de la serra de Montlleó, el corriol travessa una pista ampla, a l’altre banda trobem una altre tina, retornem a la pista que havíem deixat i que baixa cap a de la riera de Cornet que més amunt s’anomena de Guardiola.


Travessem la riera i per un sender que va pel seu costat anem tirant aigua amunt passem pel gorg Salat i arribem a un camí que passa per un llarg camp de noguers que ens deixa a l’obaga de l’Otzet on trobem l’altre pou de glaç (aquest tram esforça perdedor i ens ajudarà molt les marques grogues que anirem trobant),  travessem la riera i marxem riera amunt trobant el gorg de l’Oller  i seguim per un corriol que va a parar la Llosa.


Deixem la riera i agafem un sender s’enfila fins a l’antiga casa de l’Oller, seguim la pista que ens porta al mas de l’Oller on fem un tomb de 90 graus per anar cap al Monistrolà i el Telló on ens posem per la llera del torrent de l’Oller fins trobar un camí que després de pujar una mica baixa a buscar la riera de Rajadell passant pel gorg de les Escaletes, on trobem un salt d’aigua, agafem un corriol ( deixant ara les marques grogues) que va pujant i va a parar a un camí que ens retorna a la pista que hem fet servir al inici i desfent el camí retornem a la sortida.



El Recorregut


El Perfil




La Traça del GPS de la ruta "Caminant per la riera de Rajadell i la riera de Cornet-Pous de Glaç, tines i barraques de vinya"






diumenge, 17 de febrer de 2013

La Barata-Font de les Cantarelles-Queixal del Porc-Castellsapera-Turó de la Mamella-Torrota de l’Obac-Caus Cremats-Puig Codina-Roca del Corb



Sortim de l’aparcament que hi ha davant de la Barata, a la carretera de Terrassa a Navarcles, i anem carretera amunt uns centenars de metres fins que trobem a mà esquerra un sender que s’enfila entre alzines fins a trobar un camí més ample que ve de la Barata, es el camí Ral de Barcelona a Manresa, el seguim pujant suaument fins que arribem a un trencant a mà dreta que porta a la Font de les Cantarelles.


Trenquem cap a la font seguint un camí que marxa de pla i que es va estrenyent, al arribar-hi la veiem en un planell a l’esquerra del torrent de les Cantarelles, davant de la font hi trobe una petita taula rodona. Reprenem la marxa retornant a la cruïlla del camí Ral que em deixat abans, el camí va pujant fent ziga-zagues fins que arribem a passar per clarianes rocoses, arribem a un collet on deixarem el camí Ral trencant a la dreta endinsant-nos en un bosc d’alzines i alternant amb clarianes rocoses arribem a sota del Queixal del Porc, l’agulla separada de Castellsapera.


Marxem flanquejant pels pendents suaus i rocosos que hi ha a sota les parets de Castellsapera fins a trobar un corriol que s’enfila per una canal plena de vegetació per on pugem ajudant-nos ocasionalment amb alguna arrel i algun tronc i sense gaires dificultats arribem a dalt de l’estret i planer cim del Castellsapera, per on podem arribar fins a la punta més oriental, la vista panoràmica es extraordinària, retornem cap a la canal i comencem a descendir uns metres fins arribar a un collet on enlloc de desfer el camí anem en direcció contraria.


La baixada inicial la fem desgrimpant sense massa dificultat (l’únic lloc compromès hi ha una corda amb nusos que ens facilita la baixada), quan deixem la roca ens queda encara una baixada amb forts pendents per entre alzines fins que arribem al camí Ral, l’agafem cap a l’esquerra i anirem planejant fins arribar a la cruïlla on l’havíem deixat abans, tombem a la dreta deixant el camí Ral i baixem un graó arribant al collet Estret.


Anem marxant de pla o amb suau baixada fins arribar al pou de Glaç de l’Estepar, seguim encara de la fins una mica abans d’arribar al turó de la Mamella on baixarem lleugerament, arribem fins a la punta per veure el panorama i tornem enrere fins a trobar un sender que marxa cap a la dreta i que de baixada ens porta fins a la Torrota de l’Obac, marxem cap avall amb pendent més pronunciat i anem a parar a la pista que ve de la Casa Nova de l’Obac, l’agafem en sentit contrari fins arribar al coll de la Riba, agafem la pista de l’esquerra  i uns centenars de metres més avall trobem un sender a l’esquerra.


El sender davalla fins el torrent de la Font de la Riba i s’enfila fort per un corriol  que perd pendent a mesura que s’acosta a la Punta dels Caus Cremats, al arribar-hi ens hi enfilem amb una breu grimpada, a dalt tenim bones vistes de la Mola i la conca de la riera de les Arenes, baixem per on hem pujat i anem cap al Puig Codina on hi arribem per un sender que fa una pujada curta, el coronem i comencem a baixar fins el collet de l’Arca, ara el sender puja fins a la Roca del Corb des d’on comença a davallar amb força pendent per perdre els a prop de dos-cents metres de desnivell que resten fins arribar al camí Ral a tocar de la barata i desfem el camí que ràpidament ens deixa a la carretera per arribar a l’aparcament d’on hem sortit.





El Recorregut


El Perfil




La Traça del GPS de la ruta "La Barata-Font de les Cantarelles-Queixal del Porc-Castellsapera-Turó de la Mamella-Torrota de l’Obac-Caus Cremats-Puig Codina-Roca del Corb"






dimarts, 12 de febrer de 2013

Sant Llorenç Savall - Cingles de la Mola



Aquesta ruta ens acosta a conèixer una part, per a nosaltres desconeguda, del parc natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac que son les cingleres de la Mola i ho fem perquè ens va fer delir el relat, sense palla, de l’itinerari que varem llegir al Blog d’en Zax, on ja veiem tota una declaració d’intencions amb la frase  “descobrint el món sense presses” que hi a la caràtula.


Sortim doncs de Sant Llorenç Savall per un camí que va pujant cap a Sant Jaume, segons ens indica algun rètol, amb forces marques tant de GR’s com de PR-C’s que no diré les xifres identificatives per no embolicar-nos, arriba un punt on el camí s’estreny convertint-se en corriol que segueix pujant sense cap mena de complicació, pel camí tenim el primer contacte visual i panoràmic de la Mola.


El sender va a parar a una pista que va planejant fins arribar al mas Cadafalc, que passem i una mica més enllà veiem un corriol llaminer i ens permetem una llicencia desviant-nos de l’itinerari, després de superar un empit empenyent anem planejant o baixant sense cap dificultat fins a retrobar el camí que segueix l’itinerari previst. Ho fem baixant per una pista que al Balcó de Sant Llorenç i que ens deixa a la carretera.


Seguim la carretera en direcció a Castellar del Vallès uns centenars de metres i la deixem tombant a ma dreta creuant el Ripoll, deixen la carretera que marxa cap a Sant Feliu del Racó i pugem per una pista que deixem aviat per agafar un sender que te trams  força amples i que va pujant amb força pendent, amb algun tirapits entremig que ens treu algun renec.


Anem a parar a una pista més bona que segueix pujant i ens porta al coll de Rocassa, el pendent no disminueix i així arribem a un trivi on tombem a la dreta per pujar al coll de Grua, anem encara una mica més amunt per la pista fins que agafem un sender a la dreta que segueix pujant una mica fins a sota el Gurugú, el sender que va baixant suaument ens farà pujar i baixar de la bici sovint ja sigui per algun arbre caigut ja sigui per les pedres o bé l’exposició d’algun pas, tot i això  l’entorn es fantàstic.


Quan arribem a sota la Castellassa de can Torres, després d’una giragonsa a l’Escala augmenta el pendent fins que arribem a un repetjó pedregós que ens permet superar el coll Llarg, a partir d'aquí anirem baixant per un sender pedregós, que segueix la carena de l’Illa, que va millorant a mesura que anem baixant, trobem un repetjó i tornem a baixar ara amb força més amplada i un sol més bo fins arribar al sot de Matallonga on trobem una pista ampla amb graveta que deixem al trobar un rètol a l’esquerra que ens indica el camí de la Mare de Déu de les Arenes.


Marxem de l’ermita per un sender que travessa la riera Seca ens porta a creuar la carretera, a l’altra banda agafem el camí de la font del Plàtan que va pujant suaument al costat del torrent del Castelló, ens en apartem per anar cap a la Torrota de Cadafalc, al passar la carena del Castelló comencem a planejar per la Creu Vermella i arriba un punt que baixem a travessar la riera de Mascarell i ja de pla arribem al punt d’inici de la ruta.





El Recorregut


El Perfil




La Traça del GPS de la ruta "Sant Llorenç Savall - Cingles de la Mola"






divendres, 8 de febrer de 2013

Hivernal del Bages 2013



Aquesta ruta segueix l’Hivernal del Bages 2013, amb un altíssim percentatge de senders que tenen una ciclabilitat molt bona en general, fora d’algun graó i o empit tant de pujada com de baixada, però això ja es una qüestió del nivell de cadascú. La sortida la podem fer a la zona esportiva de Santpedor-Piscines, encara que la traça surt de casa meva, anirem un tram curt a la vora de la via i tombem a l’esquerra per fer un primer corriol curt que ens deixa a un camí que passa per sota la via, a l’altre banda ja agafem un altre corriol que s’enfila primer suaument per encarar un tirapits, i seguirem a prop d’un quilòmetres i mig pel sender fent  giragonses pel bosc sense baixar de la bici fins a creuar el torrent de Bonegues.


Al arribar el torrent trobem les marques del PR-C 131 Voltejant Santpedor i les seguirem, ara el sender es comença a enfilar però tant sols trobarem un parell de passos on potser posarem els peus al terra, deixem el PR trencant a ma dreta i encarem una baixada forta entre alzines per on va jugant el corriol, i nosaltres es clar, quan ja planegem retrobem el PR que seguirem encara.


Anem a parar a una pista que seguim poc tros, deixen la pista principal i agafem un camí que porta a un corriol a ma dreta que comença a baixar, troben un graó complicat pel mig i arribem a la sèquia, la seguim en direcció contraria de l’aigua fins al Roure Gran on passem a l’altre banda i tornem enrere per aquest costat  seguint un sender que va a parar a un camí planer que s’estreny abans d’arribar al torrent de la Sala, el creuem a gual, normalment va sense aigua.


A l’altre costat pugem per un sender amb algun tram erosionat per la pluja però que ses fa molt bé, en un punt tombem a la dreta per un sender menys marcat, primer de pla i desprès pujant per arribar a una pista que seguim tombant a la dreta travessem la via per un pont i a l’altre cantó a mitja pujada agafem un corriol que marxa cap a la dreta i va planejant per dins el bosc i puja a buscar la pista que hem deixat abans. L’agafem un centenar de metres i tombant a l’esquerra agafem un camí que ens acosta a la via on acaba en un corriol que dona un tomb pel bosc i ens retorna al la pista un altre cop.


Seguim la pista fins a una cruïlla a sota del serrat dels Morts i agafem el camí de Gàver, tot seguit el deixem per tombar a la dreta seguint un sender amb lleugera pujada que ens deixa al camí que segueix les marques del PR-C 131, es va estrenyent i al arribar a una barraca el deixem tombant a ma dreta i anem a buscar la Rasa, que es el que el seu nom indica, anirem pel sot estret pujant trobant algun graó i forces pedres, però es pot fer gairebé tot a sobre la bici, arribant al capdamunt trobarem una zona amb força pendent i molta pedra solta i un últim empit molt fort ens deixa als Emprius.


Passem pel costat de la casa i comencem a baixar un camí pedregós que deixem per trencar a l’esquerra i després d’una curta pujada planegem per començar a baixar fins que agafem un sender a l’esquerra que després d’un inici amb força pendent i pedres comença a planejar per sota els pins voltejant tot el pla de Gàver amb un recorregut molt agradable fins que trobem una forta i esmolada baixada que ens deixa a una pista, l’agafem cap a la dreta enfilant-nos uns centenar de metres i agafem un camí que es desvia al l’esquerra i baixa cap a buscar un corriol que segueix baixant i va a parar al torrent de Torrebruna.


Seguim una mica per la llera sorrosa del torrent amunt i marxen a l’esquerra a buscar la pista que puja a la caseta del Lluça, hi arribem per una curta pujada i deixem el camí per agafar un sender que segueix pujant pel darrera de la caseta fins arribar a un punt que comença abaixar i ens deixa al camí que hem deixat abans, ara per diversos camins arribem als plans de Ridor o agafem un corriol que va per entre alzines i ens porta al camí de Ridor, seguim la pista fins al mas i encarem els tirapits de  la Castellona.


Quan la pista s’aplana la deixem per agafar un corriol que fa una petita marrada i torna al camí per creuar-lo i després de superar diversos empits arribem al camí que ens porta al Soler del Far i segueix de pla cap al Sellés de la Serra on arribem a un trivi que agafem cap a l’esquerra uns pocs metres mes enllà fem un gir sobtat i pugem per un sender que després de planejar una mica baixa a un camí que porta a Vila-seca, compte al el gos foll, seguim el camí que va baixant i agafem un corriol, que te un fort i esmolat baixador per entremig, i arribem a un camí que baixa suaument al costat del torrent de Vila-seca.


El camí esdevé sender i segueix baixant, passant algun baixador fort, anirem seguint diversos senders amb el sol força variat, amb algun graó de baixada important i alguna pendent forta i esmolada, travessem un torrent i comencem a pujar fins a un bosc d’alzines i comencem a baixar fent una gran volta passant algun marge amb fort pendent i pedres, travessem un torrent per una palanca de fusta i després de pujar una mica farem una llarga baixada per un corriol estret sovint al forces pedres i anem a parar a una pista ampla al costat del riu d’Or.


Seguim la pista aigua amunt fins a cal Flaquer on travessem la riera i una mica més amunt deixem el camí trencant a l’esquerra i ens posen a seguir un sender que va pujant salvant de tant en tant alguna feixa de pedra, ara anem baixant fins que arribem a la pista que va cap a Brugueroles, passem de llarg i al arribar a un bosquet tombem a l’esquerra per agafar un corriol que sense cap complicació hi donarà una volta i ens retorna al camí que hem deixat una mica més amunt, el creuem i encarem una pujada erosionada de mal pujar fins que després d’una ziga-zaga agafem un sender que va baixant fins arribar a un baixador malparit que ens deixa a la llera d’un torrent que seguin aigua avall.


Quan a la fi deixem l’humit torrent agafem una pista que puja fort per la baga de Brugueroles i que deixem per agafar un  sender que ens porta a sota Sant Salvador de Torre Abadal, una forta baixada per un sender poc marcat ens deixa davant d’un camí ple de reguerons i que després d’una dura pujada ens deixa a un corriol  amb un inici tècnic ens va baixant fins a trobar un camí que ens porta cap al cementiri, arribem a l’entrada de Santpedor però la cosa no s’ha acabat.


Agafem la pista que porta al camí de Sallent i a mitja pujada tombem a la dreta seguint un camí que va pujant fins que marxem a la dreta per un sender que ens porta al camí de cal Lluça, el deixem per seguir un senderó que ens retorna a Santpedor entrant per darrere del polígon  industrial les Verges que ens deixa a tocar de la zona esportiva de Santpedor-Piscines si tombem a l’esquerra.




El Recorregut


El Perfil


La Traça del GPS de la ruta "Hivernal del Bages 2013"