diumenge, 30 de desembre de 2012

La Sèquia de Manresa.Un Canal Medieval-Del Llac de l’Agulla(Manresa) a la Resclosa dels Manresans(Balsareny)



La sèquia de Manresa es va començar a construir l’any 1339 per pal·liar la falta d’aigua que provocaven les sequeres que patien, el canal que agafa l’aigua a la Resclosa dels Manresans recorre uns 26 quilòmetres fins arribar al llac artificial de l’Agulla amb l’escàs desnivell de 10,63 metres , déu n’hi do de lo savis que eren els  nostres avantpassats pels pocs mitjans que tenien.


Actualment es pot fer un recorregut gairebé tot al costat de la sèquia, la major part es sender i podríem dir que es ciclable al 100 %, per fer-lo nosaltres sortirem de l’Agulla fent el recorregut en el sentit contrari de l’aigua, per donar-li un xic de desnivell i perquè fotogràficament sempre tindrem el sol darrere.


Sortim doncs del la vora del llac i anem a buscar el sender que va pel costat de la sèquia cap a Sant Iscle, tot seguit creuem a gual la via del ferrocarril Manresa-Sallent, aviat arribem a Comabella d’on  marxem serpentejant entre camps i horts, avui la boira l’hi dona un plus al paisatge, així arribem a tocar a Santpedor, per sobre la font de la Riera i arribem a  la casa del Sequiaire.


Quan hem travessat el riu d’Or a la casa del Sequiaire seguirem serpentejant fins a travessar la BV-4511, a l’altre banda la sèquia ens posem per dins el polígon industrial Pla de Santa Anna seguint el sender a la vora del canal, passarem pel pont de les Bonegues, petit aqüeducte fet per salvar el terreny i al sortir ens posem per la zona de Sant Ponç.


Tot seguit entrem a un dels trams amb més arbres de la sèquia, per mi un dels més bonics, passem un altre petit aqüeducte el del Torrent de la Sala fins que sortim de la zona de pins i roures quan trobem el Roure Gros de la Sèquia, un roure centenari amb una soca d’uns dos metres de diàmetre, ara l’entorn canvia totalment passarem entre conreus, a l’esquerra dins dels camps veien Santa Magdalena de Bell-lloc, una ermita romànica mig en ruïnes.


Una mica més enllà  la sèquia es posa per dins un túnel per passar per sota d’un petit turó i nosaltres ens en apartem per superar-lo, serà la gran pujada del dia una quinzena de metres que ens pugen fins a passar per davant del mas de les Coves i que tot seguit perdrem al baixar el corriol que ens retorna al costat de la sèquia, entrem ara en una altre zona amb arbres i travessem un altre petit aqüeducte, el del mas de les Coves.


Sortim a un tram amb poca vegetació i arribem de seguida a un lloc on ens queda a tocar nostre a ma dreta l’antic runam salí de la Botjosa i a l’esquerra la via del tren, no es la part més maca del recorregut, la sèquia queda soterrada i nosaltres travessem la via i seguim al seu costat, quan s’acaba la via encara seguirem un bon tros sense veure la sèquia, quan la retrobem  arribem de seguida a la Torre d’en Roca, que hi passem pel darrere, passem l’aqüeducte de Conangle més llarg que els altres que hem passat i arribem a les mines de Vilafruns.


Ara hem de travessar la carretera la C-16-z i retrobem la sèquia que seguim fins que hem de tornar a sortir a la carretera que seguirem uns centenars de metres, la deixem per baixar a buscar altre cop el canal, i a baix a ma dreta tenim el Cardener, tots dos ens va acompanyant, a dalt a l’esquerra veiem Balsareny, mentre tant nosaltres anem seguint ara pel costat d’horts fins que la sèquia passa soterrada uns 600 metres per arribar al punt de captació d’aigua, la resclosa dels Manresans, aquest tram el fem al costat del riu en per dins d’un bosc de ribera.





El Recorregut


El Perfil






La Traça del GPS de la ruta "La Sèquia de Manresa.Un Canal Medieval-Del Llac de l’Agulla(Manresa) a la Resclosa dels Manresans(Balsareny)"






dilluns, 24 de desembre de 2012

Castellar(Aguilar de Segarra)-Mare de Déu del Grauet-St Martí de Maçana-Serra de Rubió-Cogulló de cal Torre-Riera de la Grevolosa-Castellar




A la traça hi veureu tres cues de ratolí que no son per deixadesa si no que van i tornen d’algun punt que he trobat que valia la pena desviar-se del itinerari, la primera es per veure l’ermita de santa Maria del Grauet, la segona per pujar fins a Sant Martí de la Maçana i la Tercera per arribar al Cogulló de cal Torre.


Sortim de Castellar, que pertany al municipi d’Aguilar de Segarra, per la carretera de servei que va pel costat de la C-25, quan portem tres quilòmetres i escaig la deixem per agafar una pista molt bona, que segueix les marques del PR-C 74 d’Aguilar de Segarra i que va pujant amb força pendent fins al pla del Casteller, al tombar marxem passant pel costat del Vendrell on comencem a pujar molt suaument per baixar fins a trobar la pista enquitranada que va cap a Seguers.


Travessem la pista i encara baixem fins al torrent de l’Obaga de l’Estrada, ara la pista va pujant amb poca pendent i arribem a la Mare de Déu del Grauet, després de visitar-la reprenem la marxa, deixem el PR i ara seguim les marques del GR-7, però quan portem cent metres a una vinya que tenim a ma esquerra hi veiem des del camí una gran pedra, si ens hi acostem podrem veure la tomba antropomòrfica que hi ha tallada.


La pista segueix pujant sua passant pel costat de Bolederes, i a un canto o l’altre anem trobant alguna casa de pagès que veiem de lluny, de mica en mica va augmentant el pendent, arribem a una cruïlla on deixem la pista per pujar a Sant Martí de Maçana, d’entrada superem un bon repetjó que esta formigonat i amb força pendent seguim pujant ara ja sense formigó fins que arribem a l’església. Retornem per on hem pujat.


Quan retrobem la pista que havíem deixat seguim pujant cada cop amb més pendent, al passar per can Palomes anem un tros curt de pla, tornem a pujar fins a una pista ampla que segueix amunt per la serra de Rubió, sota el bufar dels molins del parc eòlic, a mig camí comencem a baixar amb molt pendent pel camí de les Malloles, farem un parell de pujades i baixades ara ja amb poc pendent fins a trobar la carretera de Castellfollit del Boix que agafem per arribar al poble.


Al sortir del poble agafem una pista que puja lleugerament fins a can Vidales on comencem a faldejar la Punta de Palomes i encarem un tirapits que déu n’hi do, al arribar al Mal Cau on fem un revolt tancat i es suavitza el pendent, trobem un trivi i tombem a la dreta per anar cap al Cogulló de cal Torre, seguim pujant fins arribar-hi, es un balco amb vistes panoràmiques esplèndides quan el dia es clar, com es el cas. Retornem a trobar el camí que hem deixat al trivi.


Quan som a la cruïlla tombem a la dreta pel camí que baixa suaument cap a Rajadell, però aviat el deixem i seguint les marques del PR-C 76 de Rajadell agafem el sender que gairebé va baixant tota l’estona i es ciclable del tot, arribem a un camí que el creua i el deixem tombant a l’esquerra per encarar una baixada llarga amb algun tram de fort pendent i que ens porta a creuar la riera de la Grevolosa, a l’altra banda trobem la pista enquitranada que baixa de Castellfollit i que fem servir per arribar a Castellar que està molt a  prop.



El Recorregut


El Perfil






La Traça del GPS de la ruta "Castellar(Aguilar de Segarra)-Mare de Déu del Grauet-St Martí de Maçana-Serra de Rubió-Cogulló de cal Torre-Riera de la Grevolosa-Castellar"






dissabte, 22 de desembre de 2012

Navarcles-Cap de la Serra-Riera de Mura-Ca l’Artesà-Serra de les Bigues-Turó de Lligabosses, Serrat de la Mussarra-Bellveí-Viladecavalls de Calders-Soler-Navarcles.



Marxem de Navarcles per la carretera que puja al coll d’Estenalles, la deixem quan sortim del poble per agafar una pista que al inici està formigonada  però dura poc, la pista que va pujant força la deixem per tombar a la dreta per un camí que puja fins al Cap de la Serra. Després de planejar una mica agafem un sender que si no t’equivoques de traça es ciclable i ens baixa a la carretera.


Creuem la carretera i anem cap a l’esquerra a buscar un altre sender ciclable que va baixant i un tros avall trobem un camí que seguim i el deixem tot seguit agafant un sender ample que llevat d’un graó es pot fer tot dalt de la bici, arribem a una pista enquitranada que ens baixa fins a la riera de Mura, travessem la riera per una palanca i davant nostre veiem Sant Esteve de Vila-grasa.


Seguim el camí, passant pel costat del mas i pujant lleugerament pel costat de la riera passem per cal Jepet, continuem la pista i aviat creuem la riera a gual, a l’altre canto seguim riera amunt i al passar sota Pruners tornem a creuar-la, també a gual, arriba un punt just a davant de les ruïnes de cal Artesà on conflueixen tres o quatre torrents i es l’inici de la riera de Mura, que també rep el nom de Sant Esteve o de Nespres indistintament.


En aquest punt agafem un repetjó formigonat que puja cap a la Vila i que deixem tot seguit per agafar un camí que al inici es molt desfet i pedregós però que va millorant a mesura que anem guanyant alçada, després de pujar unes fortes pendents tenim un petit respir per seguir pujant encara fort fins que arribem a la Vila on retrobem el camí que hem deixat abans.


La pista va pujant sense massa pendent, arribem a un trivi i deixem el camí de l’esquerra que marxa cap a Talamanca seguint pujant cap a la serra de les Bigues, quan estem a prop de la carretera deixem aquesta bona pista per agafar un camí en força desús que en pendent suau ens porta a la carretera de Talamanca, la creuem i just a l’altre cantó trobem una pista que agafem.


Ara anem baixant amb força pendent, amb trams sorrosos i de menys pendent, ens porta fins a la riera de Talamanca, la creuem i comencem a pujar deixant-la i seguint al costat del torrent de la Devesa, quan el creuem el pendent augmenta i serà força constant fins que arribem al turó de Lligabosses on trobem trivi i agafem el camí de l’esquerra per seguir pujant  fins a sota del turó, ara anirem mig planejant pel serrat de la Musarra seguint el camí de la carena passarem pel costat del Bosc de Mussarra on comencem una lleugera baixada que ens porta a la petita ermita de Sant Pere Màrtir, des de on tenim una vista aèria de Monistrol de Calders.


Deixem l’ermita seguin encara el camí de la carena que deixem una mica més avall començant a baixar cada vegada amb més pendent cap a la Casa Gran de Bellveí, mentre baixem tenim unes vistes molt bones de l’amplia vall que forma el riu Calders. Passem pel costa de la casa i anem cap a Bellveí on trobem la font de Bellveí  un lloc idíl·lic sota uns plàtans altíssims.


Creuem el riu Calders per una palanca i seguint les marques del PR-C 197 sender del riu Calders, a estones, anem cap Rubió, sense arribar-hi, el camí anirà baixant sense pendents forts, creuem el Calders a gual i pujant i baixant ho farem un parell de cops més, el segon per on gorg preciós.

Arriba un punt que deixem el riu per començar a pujar cap a Viladecavalls de Calders i no parem fins a dalt l’església vella de Sant Pere, un cop vista retornem tot baixant uns centenars de metres i seguim la pista per on em pujat ara cap a la dreta on després d’un sifó passarem pel Soler, una llarga i suau baixada ens porta al sender de la ruta de les fonts i arribem a Navarcles entrant per la font Nova.





El Recorregut


El Perfil






La Traça del GPS de la ruta "Navarcles-Cap de la Serra-Riera de Mura-Ca l’Artesà-Serra de les Bigues-Turó de Lligabosses, Serrat de la Mussarra-Bellveí-Viladecavalls de Calders-Soler-Navarcles."






dilluns, 17 de desembre de 2012

Pont de Vilomara-El Farell-Mata-rodona-Puigdoure-El Putxet-Les Tines de les Balmes Roges, Serra de Puig Gili (sender)-La Vall del Flequer-Pont de Vilomara



Marxem del Pont de Vilomara pel camí que va pel costat de la riera de la Santa Creu, va pujant lleugerament per planejar abans d’arribar a la Casa Nova de Sant Jaume, que deixem a la nostre esquerra, ara anirem pujant i baixant travessant varies vegades la riera de la Santa Creu fins que l’últim cop ens comencem a enfilar, deixant la riera a la dreta,  la pujada es força dreta i el ferm una mica desfet fins que arribem a una pista, al arribar a cal Padre, on millora.


Baixem una mica per tornar a travessar la riera un parell de cops més, ara ja per uns pontets, al arribar a un trivi, davant de Santa Creu de Palou, deixem el camí principal que va cap a Mura i tombem a la dreta per pujar un camí força dret que ens deixa davant l’Alzina dels Penitents a l’entrada del camí del Farell, de fet l’autentica alzina era un arbre que estava a prop d’aquí, al camí de Mura a Montserrat on descansaven els peregrins i que va ser tallada per uns vàndals, de fet aquesta l’hauríem d’anomenar l’alzina del Farell.


El camí segueix pujant amb un pendent de força bon fer, passem a prop de la Mare de Déu de la Concepció, una petita ermita apartada uns centenars de metres del camí, i arribem a Mata-rodona, el camí ara marxa més planer fins arribar al racó de la font de l’Hort, deixem la pista per agafar un sender a mà dreta, poc ciclable, que puja fins al coll de la Creu on trobem una pista que  agafem cap a l’esquerra i després de superar un tirapits planeja fins a Puigdoure.


Marxem de Puigdoure baixant i canviant de vessant amb unes vistes privilegiades cap a Montserrat i el serrat dels Trons on en un dia clar, com es avui, es veu perfectament Sant Jaume de Vallhonesta, anem baixant doncs fins que al passar per sota el Regal deixem la pisat per agafar un trencall a la dreta que primer planejant i després baixant algun fort pendent ens deixa al Putxet.


Passem  de llarg i encara amb forts pendents arribem al torrent del Sot de l’Infern, el camí ara anirà de pla per la llera del torrent fins a trobar la pista que va a Mura, la seguim pujat un fort repetjó i la deixem per trencar a l’esquerra una pista que va pujant al inici amb  pendent que es va suavitzant fins que al tombar a les vistes de les balmes Roges fem una lleugera baixada mentre anem per sota, arribem a un trivi que agafem cap a la dreta i un tirapits ens porta amunt fins que veiem un trencall que és el camí que va fins a les Tines de les balmes Roges, ens hi arribem desviant-nos un centenar de metres de la pista principal.


Quan ja hem visitat les tines, retornem a la pista que havíem deixat i encarem un seguit de tirapits, que ens deixen sense alè, i que acaben al carenar la Serra de Puig Gili, quan la pista comença a baixar trenquem a l’esquerra agafant un sender llarguíssim que va carenejant la serra, baixant gairebé sempre encara que haurem de superar algun repetjó, i que ens permet anar sobre la bici llevat d’algun tram i segons el nostre nivell.


El sender el deixem al arribar a la pista que va perdent alçada fins a la vall del flequer tot  i que trobem alguna pujada entremig, quan portem una estona resseguint l’obaga de la serra de Puig Gili arribem al torrent del Flequer, que travessem just al davant del conjunt de tines del Ricardo, seguim la pista que va baixant, amb algun pujador entremig, a trobar la carretera que baixa de Rocafort  i que ens portarà de baixada fins al Pont de Vilomara.



El Recorregut


El Perfil






La Traça del GPS de la ruta "Pont de Vilomara-El Farell-Mata-rodona-Puigdoure-El Putxet-Les Tines de les Balmes Roges, Serra de Puig Gili (sender)-La Vall del Flequer-Pont de Vilomara"






divendres, 14 de desembre de 2012

Manresa (Congost)-Suanya-Riera de Guardiola-Can Cassasaies-Pla de Roldors (Marganell)-Can Maçana-Julenques-Enric de la Torre-Set-rengs-Collet dels Morts-Torrent de l’Infern-Font del Rauric-Bosc de Suanya-Manresa



Marxem del congost per la pista enquitranada que va cap al bosc del Suanya, travessem la riera de Rajadell i després del bosc tombem a l’esquerra, deixant el quitrà. Baixem una mica passant per les Ferreres i arribem a la carretera que puja a can Maçana a l’alçada de la cooperativa de Salelles, a l’altre banda marxem per una pista ampla fins al mas de l’Oller on s’estreny una mica i després d’una curta pujada comencem a baixar fins la riera de Guardiola.


Travessem la riera  a l’alçada del gorg de l’Oller i ens comencem a enfilar per un camí que va passant per trams amb codines boterudes i trams amb força grava alternant amb terra argilós i compactat, la pujada serà constat amb algun tros amb pendent pronunciat. Arribem a la carena creuant una pista que va al Telló, i a baixem fins a creuar la riera de Castellet.


Ara anirem fent pujadetes suaus i baixadetes passant per can Cassasaies, Vilomara i arribem a can Torre, marxem planejant però això dura poc després d’un revolt encarem la serra de Punxabudells, d’entrada un tirapits que fa fresa, quan l’hem superat perdem alçada, quina ràbia, per tornar a pujar un altre tirapits, ara més suau, i tornem a baixar fins a cal Gras per tornar a pujar fins a trobar la carretera de Marganell.


Seguim la carretera en direcció Marganell fins que al mig d’un revolt veiem un camí, el camí vell de l’Oliver, que marxa cap a la dreta, l’agafem travessant la riera de Marganell pel pont de la Plana, el camí que es molt bo anirà pujant tossudament amb algun repetjó fort fins que arribem a la BP-1103 que agafem en direcció a can Maçana, ara ja amb menys pendent fins arribar al coll de can Maçana.


A la cruïlla agafem la carretera que baixa cap a Manresa per poc tros, trenquem a l’esquerra per un camí que puja sobtadament però que aviat comença a baixar fins arribar a sota de Sant Pau de la Guardia on trobem una cruïlla de camins i agafem el de la dreta, una pista molt bona que va baixant fins el torrent de les Julenques on fem una pujada suau per tornar a baixar fins les restes de Julenques.


Deixem la bona pista per enfilar-nos per un sender ample i desfet amb fort pendent al inici, agafem el camí de la Devesa amb tendència a perdre alçada amb alguna pujada, fins arribar a un revolt molt tancat on comencem a pujar per un camí de roderes amb el sol molt enganxadís i de mal pedalar, al carenar tenim cal Esteve a sota, sense entrar-hi agafem el camí que baixa a cal Enric de la Torre, deixem el camí i a ma dreta agafem el que baixa a Codorniu, passem de llarg seguint baixant fins la riera de Guardiola, passem per sota la C-37 i amb baixada suau seguim el camí al costat de la riera.


Quan travessem la riera de Castellfollit del Boix tombem a l’esquerra per una pista que al seu costat va pujant molt suaument fins que se’n separa per pujar cap a Set-rengs, passem per l’era del mas i comencem una llarga pujada amb algun tram fort cap al final i que ens porta al collet de Codina on trobem la pista mig enquitranada que ve de Castellfollit i que agafem en direcció contraria planejant fins al collet dels Morts.


Al collet la pista baixa en direcció a Rajadell però aviat la deixem tombant a la dreta, ara ja sense quitrà però molt bona, anem baixant amb bon pendent paral·lels al torrent de l’Infern, deixem  la pista momentàniament per creuar el torrent i visitar la font del Rauric, un lloc tant encantador com desconegut, retornem a la pista que segueix amb un pendent maco fins arribar a can Servitge. A partir d’aquí la pista es enquitranada, baixem fins el bosc del Suanya i desfem el camí fins arribar al Congost (Manresa) on em començat la ruta.




El Recorregut


El Perfil






La Traça del GPS de la ruta "Manresa (Congost)-Suanya-Riera de Guardiola-Can Cassasaies-Pla de Roldors (Marganell)-Can Maçana-Julenques-Enric de la Torre-Set-rengs-Collet dels Morts-Torrent de l’Infern-Font del Rauric-Bosc de Suanya-Manresa"