dissabte, 26 de novembre de 2011

Tardor al Catllaràs amb Bttmania


Ens trobem a Sant Julià de Cerdanyola amb els companys de Bttmania i una colla de locals que ens guiaran per la Serra del Catllaràs, recorregut que ens proposa el Jaume es un clàssic de la zona, i amb el dia clar que fa i la bona companyia el dia ha estat magnífic.


Si coneixes el Catllaràs ja saps que o vas amunt o avall, quan una pendent te menys del 50 % l’anomenen pla, nosaltres comencem amunt, passant pel Poliesportiu anem a buscar La Via, bona pista que ens va pujant pels Serrats, per Costafreda, la cruïlla de Fontanals, Collada de Llobató i La Collada de Sant Miquel, tot això sense parar de pujar, i amb unes vistes impressionants cap a la Serra d’Ensija, Pedraforca, serra del Cadí-Moixeró, Puigllançada i el Puigmal.


De la Collada de Sant Miquel, tot baixada fins a Sant Romà de la Clusa, també per bona pista, ara les vistes son cap al Sobrepuny i arriben fins i tot a Montserrat, aprofitem per fer un mos i tornem a emprendre el camí una pujada força sostinguda fins al Pla de l’Orri, el fet d’haver-hi un sòl molt pedregós fan l’ascensió bastant feixuga.

Al Pla de l’Orri el camí planeja i ens dona una mica de descans, no dura gaire, encara que segons el Jaume es tot pla fins a dalt, arribem al pla del Roc de la Clusa i encara falta un darrer esforç per arribar a la Creu de Catllaràs, s’ha acabat el pujar.


Baixem uns metres per la pista i agafem el corriol a la dreta que ens baixa al Collet Llobató, aquí seguim les marques del PR-C 126 que baixen pel Torrent de El Forat, ciclable no mes del 50%, agafem el sender que passa per Fontanals, molt moll però ciclable i anem a buscar la pista que ens puja a la Collada de les Bassotes, altre cop ens posem pel senderó que baixa cap al Torrent de l’Albiol, ciclable del tot i arribem a la pista que ens porta pujant una mica a la Collada del Puig i retrobem el Camí de Pujada per desfer-lo. Al poble ens coem unes botifarres negres, tastets, pinxos i cansalada per recuperar el colesterol perdut a les pujades i tot fent-la petar, ens les cruspim, per posar punt i seguit al que ha estat un bon dia de bici sobretot per la bona companyia.

El recorregut






El perfil



La Traça del GPS de la ruta "Tardor al Catllaràs amb Bttmania"










diumenge, 13 de novembre de 2011

El Cabrerès ··· Cantonigròs-Rupit-St. Joan de Fàbregues-Salt del Sallent-El Far-La Salut-Serra de Mateus-Camí Ral Olot•Vic-Cantonigròs


Tornem a matinar, amb el Ramon, per fer una ruta pel Cabrerès ara que els colors de la tardor amplifiquen les espectaculars vistes d’aquesta comarca natural de la Catalunya interior, la nostre intenció es fer els camins i corriols que s’acostin mes als cingles que passarem, per tal de tenir una visió mes viva dels precipicis que formen aquestes cingleres, encara que això ens obligui a baixar infinitats de vegades de a bici i empènyer alguna estona.


 Sortim doncs a les vuit de Cantonigròs, per una bona pista que va pel peu del Puig-urri, la boirina ens acompanya, deixant un terra força humit, al arribar al Collet dels Graus agafem el sender que baixa pel Grau del Perer, com el seu nom ja avisa “graó”, em de baixar de la bici sovint, arribem al camí que passa pel Perer i baixa fins a creuar el rec de la Bassa Cannamera i tot passant pel Soler arribem a Rupit.


Agafem la pista formigonada que baixa a Sant Joan de Fàbregues, ja que hi som ens hi arribem, retornem a la cruïlla on marxa la pista que baixa fins la Riera de Rupit, la creuem just a uns metres on l’aigua s’estimba un centenar de metres avall formant el Sal de Sallent, a l’altre bada de riera el camí comença a pujar, hi ha un bon mirador que ens permet veure la cascada.


Per aquesta pista anem pujant, resseguin els cingles de Pujolràs i després d’una giragonsa, travessem el Torrent del Gravet seguim pujant per un camí no massa ample i força pedregós, que ens porta al Catellet, per sobre els Cingles de Casadevall, ara seguim una bona pista que ens portaria a l’Om si no fos perque la deixem per travessar la Riera de l’Om i seguir el camí invisible pel Pla de l’Om, i ens mena al corriol que tot pujant serpenteja per la vora del Cinglera del Far, sovint es estret i te algun pas compromès que passa a un metre del barranc, mes endavant s’eixampla, per tot això hi ha llocs que haurem de baixar i empènyer la bici.


De dalt del far baixem per la carretera fins a trobar un camí a la dreta, es de pedra amb molts forats i ens fa pujar i baixar de la bici diversos cops fins arribar al Coll de Malla, tombem a la dreta per un caminoi que va per sobre els Cingles de Clarà, es bastant perdedor, almenys a l’època que estem, sovint les fulles no deixen veure clar quin es el sender que em de seguir, les marques grogues que hi ha tampoc ens ajudem gaire, cal seguir fidelment la traça del gps, també haurem de baixar diverses vagades de la bici, d’aquesta manera arribem a la C-153 que agafem amunt i deixem per anar ca la Salut també per asfalt.


Deixem la Salut camí amunt fins el Collet de l’Arç, baixem per bones pistes fina a Torrent on agafem vist i no vist la carretera fins el Coll de Pruit, la deixem per anar per pista fins a Reyins, aquí agafem un caminet que puja al Coll de Pixanuvies i ens porta per la Serra de Mateus, a mig fer trobem les senyals del Camí Ral Olot-Vic que ja no deixarem fins arribar a Cantonigròs.

Aquí hi ha mes fotos de la ruta "Cantonigròs-Rupit-St. Joan de Fàbregues-Salt del Sallent-El Far-La Salut-Serra de Mateus-Camí Ral Olot•Vic-Cantonigròs"

El recorregut



El perfil




La Traça del GPS de la ruta "Cantonigròs-Rupit-St. Joan de Fàbregues-Salt del Sallent-El Far-La Salut-Serra de Mateus-Camí Ral Olot•Vic-Cantonigròs"







dijous, 10 de novembre de 2011

Calaf-Castell de Boixadors-Prades de la Molsosa-Vallmanya-Sta. Maria de Pinós-Enfesta-Calonge de Segarra-Calaf


Aquesta ruta transita per bones pistes entre l’Alta Anoia, el Solsonès i l’Alta Segarra, la sortida la fem a Calaf, pedalem pels Plans de Calaf cap a Fortesa, tot pujant lleugerament fins arribar a L’Espona, els camins amb força pedra calcarea, que no molesta gens, baixem fins a els Seguers i comencem a pujar per la Serra de Montaner per arribar al Coll del Castell, sota del castell de Boixadors, que intuïm difuminat darrere de la boira.


Del coll baixem fins al Pla de la Casa Nova per enfilar-nos a la Serra de Goberna, passem el Coll de Trilla encara pujant fins que trobem la pista, a la nostra dreta, que baixa de Goberna, l’ignorem seguim recte per anar a tombar canviant de vessant i per l’obaga de Prades anem baixant fins a trobar un repatxo que ens puja a Prades de la Molsosa, seguim baixant passant algun altre repatxo, passem per la riera de Vallmanya i trobem la carretera asfaltada que porta a Calaf.


Seguim la Carretera fins al trencant que ens puja a Vallmanya i agafem la pista asfaltada que en cinc quilometres ens fa salvar un desnivell de 320 metres i ens deixa al Santuari de Santa Maria de Pinós, seguim pujant ara per una pista bona fina arribar al punt mes alt de la ruta el Pinós (928m) vèrtex geodèsic, un bon lloc per treure l’entrepà i gaudir de les vistes mentre masteguem.

Anirem baixant primer per la Serra de Pinós i al arribar a la Serra de Claret canviem de carena i pedalem cap a la Serra de Cellers, tot això encara de baixada, i ja no deixarem de baixar fina a Enfesta, planejant primer i pujant després voregem Calonge de Segarra, creuem la carretera i agafem el camí de les Cuadres que ens porta a la Vora de l’Eix transversal, el seguim pel costat fins a trobar un pas inferior que ens permet travessar-lo i arribem al Raval d’Aleny i tot seguit a Calaf.

El Recorregut


El perfil





La Traça del GPS de la ruta "Calaf-Castell de Boixadors-Prades de la Molsosa-Vallmanya-Sta. Maria de Pinós-Enfesta-Calonge de Segarra-Calaf"


divendres, 4 de novembre de 2011

BIRGIT NOHA

Com que sembla que la pluja no s’acaba, ens haurem de conformar mirant la tècnica de baixada de la Birgit Noha a veure si se’ns enganxa quelcom.

dimecres, 2 de novembre de 2011

El Bisaura ••• Montesquiu-Coll del Barretó-Castell de Milany-Puig de l’Obiol-Les Baumes dels Ferrers-Montesquiu


Fa tres anys l’Alfons amb l’ajuda del Jordi ens varen ensenyar i guiar per aquesta joia de la natura que es el Bisaura, i ens varen regalar una baixada de 17 quilometres del quals nomes 3,5 son de pista, un descens que va sortir del cervell inquiet de l’Alfons i que amb l’ajuda d’algun company s’hi varem dedicar forces dies, investigant, caminant, pedalant, netejant lo just per deixar el corriols transitables.


Avui he sigut jo qui ha fet de guia al Ramon, es el que te la vida, l’hi a tocat l’aprenent però hem estat de sort iens en hem sortit, encara no eren les vuit que ja pedalàvem per l’estret pont que travessa al Ter, que potser es l’únic tros pla fien el Puig de l’Obiol, pugem amunt pel Serrat de la Rovira, la Serra de Les Planases i des del Coll dels Tres Pals Gaudim d’una vista multicolor de Tardor mirant cap a la Riera des Ferrers, seguim pujant, a estones per dins d’unes fagedes que no deixen passar la llum i a estones espais oberts, passem el Serrat de la Socarrada, mes endavant trobem una pista formigonada que seguim fins quasi be arribar als Ferrers.


A mesura que anem pujant anem entrant a la boira, anem pujant fent giragonses fins a un revolt molt tancat que ens porta cap a sota Les Tombes amb un fort repatxó, passem pel Pla de Marenyol i per dins d’una bonica fageda arribem al Coll del Barretó, a la cruïlla de camins agafem el de l’esquerra, per sobre el Cingle d’en Cortada arribem al Morro del Quer, amb una bona vista aèria sobre Llaès, la boira ens tapa el Pirineu, seguim pujant, els camins molls però de bon pedalar, arribem a Milany, la pista sembla que no s’acaba mai per la Serra de Milany, fins arribar un punt que carregem les bicis a coll per pujar fins al Collet de la Valona, i finalment per un petit corriol som a sota el Castell de Milany, per pujar-hi s’han de deixar les bicis i fer-ho a peu.


Seguim el GR-3 fins el Puig de l’Obiol, per corriols i prats sense quasi be traces, baixant de la bici mes d’un cop, el cim ens el senyala un rètol de fusta, si ni passaria desapercebut, anem baixant pel GR encara, en un punt tombem a la dreta deixant el GR i ens posem a baixar per dins gran fageda, comencem a peu, la resta mig i mig, la gran quantitat de fulles la terra i la pluja dels dies anteriors, el fa molt relliscós, arribem al Coll de del Forn i per pista fins al Coll del Barretó.


Del Barretó ens posem per la resta d’un camí força pedregós que ens porta davant d’una vessant a l’esquerra amb uns fajos impressionants ens enfilem per passar-hi pel costat i comencem a baixar per llocs, entre avellaners, que sembla que ni hi hagi passat mai ningú, a l’esquerra, sota nostre ens queda el cingle de la Barretona,i finalment arribem a les Baumes dels Ferrers, seguim baixant, ara algun tram no podem ciclar, però com mes avall mes ciclable fins arribar al Rec de la Font dels Ferrers, agafem la pista fins als Ferrers.


Deixem la pista per endinsar-nos en un corriol que ens porta a la Riera dels Ferrers, i un altre corriol que ens queda a la dreta de la riera ens anirà baixant, sense allunyar-se massa de la riera, un camí mes ample, altre cop corriol, mes avall una pista que ressegueix la Riera de La Solana, que deixem per agafar un altre corriol fins que retrobem la pista que em fet servir de pujada i ràpidament arribem al lloc de sortida.

Hi ha mes fotos de la ruta "El Bisaura ••• Montesquiu-Coll del Barretó-Castell de Milany-Puig de l’Obiol-Les Baumes dels Ferrers-Montequiu" aquí

El recorregut



El perfil


La Traça del GPS de la ruta "El Bisaura ••• Montesquiu-Coll del Barretó-Castell de Milany-Puig de l’Obiol-Les Baumes dels Ferrers-Montesquiu"